Scutum (constelació)
Scutum o l'Escut és una chicoteta constelació del hemisferi sur celest. És una de les 88 constelacions acceptades per l'Unió Astronòmica Internacional. Va ser creada per Johannes Hevelius en 1690 baix el nom de Scutum Sobiescii, Scutum Sobiescianum o l'Escut de Sobieski, per a honrar al rei i héroe polac Juan III Sobieski. És l'única constelació moderna que s'associa a una figura històrica.
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
En un àrea de 109 graus quadrats, Scutum és la quinta constelació de menor tamany. La més lluenta de les seues estreles, en magnitut 3,85, és α Scuti, una jaganta taronja de tipo espectral K3III[1] que la seua temperatura superficial és de 4280 K.. Originalment partix de la constelació d'Aquila, en el passat α Scuti va rebre la denominació de Flamsteed 1 Aquilae.
La segona estrela més lluenta de la constelació és β Scuti, una jaganta lluminosa groga de tipo G4IIa.[2] És una binaria espectroscópica en un periodo orbital de 834 dies, sent l'òrbita moderadament excèntrica. En canvi, γ Scuti és una subgigante blanca de tipo A1IV/V —lo que indica que també mostra característiques d'una estrela de la seqüència principal— en una massa casi tres voltes la del Sol i una lluminositat 150 voltes superior a la solar.[3]
Pero provablement l'estrela més coneguda en la constelació és la variable δ Scuti,[4] prototip d'un grup de variables que duen el seu nom. Estes presenten chicotetes fluctuacions en la seua lluminositat, llunt de les àmplies variacions de les variables Mira o les cefeidas, en múltiples periodos de pulsació superposts. En concret, la magnitut aparent de δ Scuti varia solament 0,19 magnituts. De mija, la seua lluminositat és 40 voltes major que la lluminositat solar i la seua temperatura efectiva 7000 K.[5]
Dins d'1,2 millons d'anys δ Scuti s'acostarà a 10 anys llum de la Terra,[6] i serà molt més lluent que Siri llavors.
Scutum conta en atres variables interessants. R Scuti és una supergigante de tipo espectral K4/5pec —que pot aplegar a caure fins a M3— en una temperatura entre 4750 i 5250 K; és una variable RV Tauri la lluentor de la qual fluctua entre +4,2 i +8,6 en un periodo de 144,1 dies. S'ha propost que R Scuti pot ser una estrela pulsante de la branca asintòtica jaganta observada en una fase de fusió de heli.[7] S Scuti és una estrela de carbono 5500 voltes més lluminosa que el Sol[8] i una variable semirregular en un periodo de 148 dies.[9] RY Scuti és un sistema binari massiu rodejat per una jove nebulosa circunestelar, un rar progenitor d'una binaria del tipo WR + OB.
Per una atra part, l'hipergigante roja UY Scuti és una variable pulsante i és una de les estreles més grans conegudes actualment en un radi més de 1700 voltes el del Sol,[10][11] encara que alguns estudis donen estimacions més baixes.[12] Stephenson 2 DFK 1 és una atra hipergigante roja i és possiblement l'estrela més gran coneguda actualment, en un radi de 2150 voltes el del Sol.[13]
Un atre objecte d'interés és V479 Scuti, un sistema binari compost per una estrela calenta de tipo ON6V(f) rica en nitrogen i un objecte compacte que emet rajos gamma, possiblement un forat negre; abdós objectes orbitan entre sí cada 3,91 dies.[14]
La Via Làctea travessa Scutum i una de les seues regions més lluentes es localisa en l'extrem noreste d'esta constelació, en un àrea que rep el nom de núvol estelar de Scutum. Dos objectes del catàlec Messier es localisen en esta constelació: M11 —conegut també com cúmul de l'Ànet Salvage—, un dels cúmuls oberts més compactes en una edat aproximada de 316 millons d'anys, i M26, també un cúmul obert distant 5160 anys llum.
Ademés, Scutum conté varis cúmuls d'estreles supergigantes, entre ells RSGC1,[15] Stephenson 2 (que conté a Stephenson 2 DFK 1)[16][17] i RSGC3.[18]
En esta constelació s'enquadren SNR G021.5-00.9 i Kesteven 73, dos dels restants de supernova més jóvens de la Via Làctea. El segon d'ells té en una incerta edat compresa entre 750 i 2100 anys[19] i alberga en el seu interior el magnetar 1I 1841−045, identificat inicialment com un púlsar de rajos X anómal. El seu periodo de rotació, 11,8 s, és un dels més llarcs en esta classe d'objectes.[20]
W41 és un atre restant de supernova, encara que molt més antic, puix té una edat estimada de 200 000 anys.[21]
La sonda espacial Pioneer 11, llançada el 6 d'abril de 1973, s'encamina cap a esta constelació, si be va deixar d'enviar senyals en novembre de 1995.
Estreles principals
[editar | editar còdic]
| Nom | Mag. | α (J2000.0) |
δ (J2000.0) |
Distància anys llum |
Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|
| Alfa (α) Scuti | 3,85 | 18h 35m 12,4s | −08° 14' 39" | 174 |
|
| Beta (β) Scuti | 4,22 | 18h 47m 10,5s | −04° 44' 52" | 690 |
|
| Gamma (γ) Scuti | 4,69 | 18h 29m 11,9s | −14° 33' 57" | 319 |
|
| Delta (δ) Scuti, ADS 11581 |
4,70v | 18h 42m 16,4s | −09° 03' 09" | 187 |
|
| Épsilon (ε) Scuti | 4,90 | 18h 43m 31,1s | −08° 16' 34" | 538 |
|
| Eta (η) Scuti | 4,83 | 18h 57m 03,7s | −05° 50' 47" | 207 | |
| R Scuti | 5,38 | 18h 47m 29,0s | −05° 42' 18" | 3800 |
|
| S Scuti | 6,81 | 18h 50m 20,0s | −07° 54' 27" | 1300 |
|
| RY Scuti | 9,14 | 18h 25m 31,5s | −12° 41' 24" | 7000 |
|
| UY Scuti | 11,20 | 18h 27m 36,5s | −12° 27' 58" | 5800 |
|
| Struve 2325, ADS 11414 |
5,72 | 18h 31m 25,7s | −10° 47' 45" |
| |
| WR 117 | 14,19 | 18h 31m 02,5s | −06° 35' 50" | 20 000 | |
| V452 Scuti | 10,01 | 18h 39m 26,1s | −13° 50' 47" | 5500 |
|
| V479 Scuti | 12,02 | 18h 26m 15,1s | −14° 50' 54" | 8200 |
|
| PSR 1829-10 | 18h 32m 40,9s | −10° 21' 34" | 30 000 |
Mag. = Magnitut aparent | α = ascensió recta | δ = declinació
Font: The Bright Star Catalogue, 5ª ed. revisada., Catàlec Hippparcos, ESA SP-1200
Objectes de cel profunt
[editar | editar còdic]Scutum posseïx varis cúmuls oberts i globulars, aixina com algunes nebuloses planetàries. Entre els cúmuls galàctics més notables es troben M11 (NGC 6705), el Cúmul de l'Ànet Salvage, i M26 (NGC 6694). El cúmul globular NGC 6712 i la nebulosa planetària IC 1295 es localisen en la part este d'esta constelació, a tan sol 24 minuts d'arc de separació.
Kesteven 73 i SNR G021.5-00.9 són restants de supernova jóvens enquadrats en esta constelació. W41 i Kesteven 69 també són restants de supernova, pero considerablement més antics.
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Scutum és una constelació moderna, sent descoberta a finals de el XVII. Per això, no té cap element mitològic associat a ella.
Scutum va ser batejada en 1684 per l'astrònom polac Johannes Hevelius[22] (Jan Heweliusz), qui originalment la va cridar Scutum Sobiescianum (Escut de Sobieski) per a commemorar la victòria de les forces cristianes liderades pel rei polac Juan III Sobieski (Jan III Sobieski) en la Batalla de Viena en 1683. Més tart, el nom es va acurtar a Scutum.
Cinc estreles lluentes de Scutum (α Sct, β Sct, δ Sct, ε Sct i η Sct) es coneixien anteriorment com 1, 6, 2, 3 i 9 Aquilae respectivament.[23]
La constelació de Scutum va ser adoptada per l'Unió Astronòmica Internacional en 1922 com una de les 88 constelacions que cobrixen tot el cel, en l'abreviatura oficial de "Sct".[24] Els llímits de les constelacions estan definits per un quadrilàter. En el sistema de coordenades equatorials, les coordenades d'ascensió recta d'estos llímits se situen entre Plantilla:RA i Plantilla:RA, mentres que les coordenades de declinació se situen entre -3,83° i -15,94°.[25]
Casualment, els chinencs també associaven estes estreles en armadures de combat, incorporant-les al asterisme major conegut com Tien Pien, és dir, el Caixco Celestial (o Caixco).[26]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ alf Sct -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ bet Sct -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
- ↑ “Rotational velocities of A-type stars” (2012). Astronomy and Astrophysics 537: A120. doi:. Bibcode: 2012A&A...537A.120Z. Catàlec Vizier
- ↑ del Sct -- Variable Star of delta Sct type (SIMBAD)
- ↑ “Mode identification and seismic study of δ Scuti, the prototype of a class of pulsating stars” . Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 505 (1): 88–102. doi:. ISSN 0035-8711. Bibcode: 2021MNRAS.505...88D.
- ↑ (2001).«Stellar encounters with the solar system».Astronomy and Astrophysics.379(2)
- 634-659.
- ↑ “The estendre atmosphere and evolution of the RV Tau star, R Scuti” . Astronomy and Astrophysics 387 (3): 1022. doi:. Bibcode: 2002A&A...387.1022M.
- ↑ (2020).Astronomy and Astrophysics.633(A135)
- 15 pp..Consultat el 3 d'abril de 2024.
- ↑ S Scuti (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
- ↑ “The atmospheric structure and fonamental parameters of the ret supergiants AH Scorpii, UY Scuti, and KW Sagittarii” (2013). Astronomy and Astrophysics 554: A76. Bibcode: 2013A&A...554A..76A.
- ↑ “On the nature of VX Sagitarii: Is it a TZO, a RSG or a high-mass AGB star?” (2021). Astronomy and Astrophysics 646: A98.
- ↑ “A Catalog of Known Galactic K-M Stars of Class I Candidate Ret Supergiants in Gaia DR2” (2019). The Astronomical Journal 158 (1): 20. doi:. Bibcode: 2019AJ....158...20M.
- ↑ “Maser Observations of Westerlund 1 and Comprehensive Considerations on Maser Properties of Ret Supergiants Associated with Massive Clusters” (2012). The Astrophysical Journal 760 (1): 65. doi:. Bibcode: 2012ApJ...760...65F.
- ↑ “A possible black hole in the γ-ray microquasar LS 5039” (2005). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 364 (3): 899–908. doi:. Bibcode: 2005MNRAS.364..899C.
- ↑ “Discovery of an Extraordinarily Massive Cluster of Ret Supergiants” (2006). The Astrophysical Journal 643 (2): 1166–1179. doi:. Bibcode: 2006ApJ...643.1166F.
- ↑ “A Massive Cluster of Ret Supergiants at the Base of the Scutum‐Crux Arm” (2007). The Astrophysical Journal 671 (1): 781–801. doi:. Bibcode: 2007ApJ...671..781D.
- ↑ “A possible new and very remote galactic cluster” . The Astronomical Journal. Bibcode: 1990AJ.....99.1867S.
- ↑ “{{{title}}}” . Astronomy and Astrophysics. doi:. Bibcode: 2010A&A...513A..74N.
- ↑ (2017).The Astrophysical Journal.837(1)
- 8 pp..Consultat el 17 de setembre de 2021.
- ↑ (2015).The Astrophysical Journal.846(1)
- 8 pp..Consultat el 18 de setembre de 2021.
- ↑ (2007).The Astrophysical Journal.657(1)
- L25-L28.Consultat el 27 de setembre de 2021.
- ↑ Star Tals - Scutum] per Ian Ridpath
- ↑ Wagman, M.. “Flamsteed's Missing Stars”. Journal for the History of Astronomy 18 (3): 212-213. doi:. Bibcode: 1987JHA....18..209W.
- ↑ Russell, Henry Norris. “The New International Symbols for the Constellations”. Popular Astronomy 30. Bibcode: 1922PA.....30..469R.
- ↑ “Scutum, Constellation Boundary” . The Constellations. Unió Astronòmica Internacional.
- ↑ Richard H. Allen (1899) Star Names and Their Meanings, p. 363
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ian Ridpath and Wil Tirion (2017). Stars and Planets Guide (5th ed.), Collins, London. ISBN 978-0-00-823927-5. Princeton University Press, Princeton. ISBN 978-0-69-117788-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Scutum (constelación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.