Anar al contingut

Esfera d'influència (astrodinámica)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una esfera d'influència (SOI) en astrodinámica i astronomia és la regió esferoide ovalada al voltant d'un cos celest a on l'influència gravitatoria predominant sobre un cos en òrbita és la d'este cos. Açò s'usa per a descriure les àrees en el sistema solar a on els planetes dominen les òrbites dels objectes que li rodegen (com les seues respectives llunes), a pesar de la presència de cossos més massius com el Sol.

L'equació general que descriu el ràdio de l'esfera d'influència d'un planeta:rSOI

rSOI=a(mM)2/5

On

a és el semieix major de l'objecte més chicotet és (normalment el del planeta) que orbita al voltant del cos més gran (normalment el Sol).
m i M són les masses del cos més chicotet i el més gran (normalment un planeta i el Sol), respectivament.
En el problema de l'aproximació cònica estesa, una volta que l'objecte abandona l'esfera d'influència del planeta, la força primària gravitacional és el Sol (fins que entra en l'àrea d'influència d'un atre cos). Com la definició del radi d'àrea d'influència subyacer en la presència del Sol i un planeta, el terme solament és aplicable en un sistema de tres cossos o més i requerix que la massa del cos primari siga molt major que la massa del secundari. Açò canvia el problema de tres cossos en un sistema restringit de dos cossos.


Taula de radis d'influència

[editar | editar còdic]

La taula mostra els valors de l'esfera de gravetat dels cossos del sistema solar en relació en el Sol:[1]

Cos Ràdio (millons

de km)

SOI Ràdio

(ràdios de cos)

Mercurio 0.112 46
Venus 0.616 102
Terra 0.924 145
Lluna 0.0661 38
Mart 0.576 170
Júpiter 48.2 687
Saturn 54.6 1025
Urà 51.8 2040
Neptú 86.8 3525
Plutó 3.13 2720

Tots estos són presos en relació en el Sol, a excepció de la Lluna, que és relativa a la Terra.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Seefelder, Wolfgang (2002). Llunar Transfer Orbits Utilizing Solar Perturbations and Ballistic Capture (en anglés), Herbert Utz Verlag, p. 76. ISBN 3-8316-0155-0.
  • Bat, Roger R.; Donald D. Mueller; Jerry E. Blanco (1971). Fundamentals of Astrodynamics. Nova York: Publicacions de Dover. pp. 333–334. ISBN 0-486-60061-0.
  • Venedors, Jerry J.; Astore, William J.; Giffen, Robert B.; Larson, Wiley J. (2004). Kirkpatrick, Douglas H., ed. Entenent Espai: Una Introducció a Astronautics (2.º ed.). McGraw Cerro. pp. 228, 738. ISBN 0-07-294364-5.
  • Proyectar Plutó


Referències

[editar | editar còdic]