Esferulita
En petrologia, les esferulitas són cossos menuts i redonejats que es produïxen, comunament, en roques ígneas vítreas. A sovint són visibles en mostres d'obsidiana, resinita (pitchstone, en idioma anglés), i riolita com a glòbuls d'aproximadament el tamany de les llavors de dacseta o d'un gra d'arròs, en un lluentor més apagat que el vítreo de la roca base circumdant, i quan li les examina en microscopi demostren tindre una estructura fibrosa radial.
El nom de axiolitas es dona a esferulitas llargues, elíptiques o en forma de banda.
Ocasionalment es troben esferulitas de molts centímetros i, més rarament, fins a de dos o tres metros de diàmetro. Eixes esferulitas, les de més de 20 centímetros de diàmetro reben el nom de megaesferulitas.
Estructura
[editar | editar còdic]Baixe el microscopi, les esferulitas tenen un contorn circular i es componen de fibres divergents primes que són cristalines com verifica la llum polarisada. Entre prismes de Nicol creuats, una creu de color negre apareix en la esferulita; els seus eixos són generalment perpendiculars entre sí i paralels al punt de mira; quan la platina del microscopi es fa girar la creu permaneix constant; entre els braços negres hi ha quatre sectors lluents. Açò mostra que la esferulita consistix en irradiar, fibres birrefringentes que tenen una extinció recta; els braços de la creu negra corresponen a aquelles fibres que s'extinguixen. El ciment té un gra massa fi com per a determinar directament quin minerals ho componen utilisant un microscopi de llum visible.
Ocurrència
[editar | editar còdic]Les esferulitas són més comunes en les roques vítreas riques en sílice. A voltes componen tota la massa, més generalment estan dins d'una base vítrea o felsítica. Quan són obsidiana desvitrificadas, les esferulitas són a sovint trazables, a pesar de que poden estar més o menys completament recristalizadas o silicificadas. En el centre d'una esferulita pot haver un cristal (per eixemple, de cuarzo o feldespat) o, a voltes, una cavitat. De tant en tant les esferulitas poden tindre zones de diferents colors, i mentres la forma més freqüent és l'esfèrica, també poden ser de contorn poligonal o irregular. En algunes riolitas de Nova Zelanda les esferulitas tenen processos de ramificació en forma de cuerna de cérvol cap a l'exterior a través del cristal que rodeja la roca. El nom de axiolitas es dona a esferulitas llargues, elíptiques o en forma de banda.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Esferulita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.