Resultats de la busca

…La denominació del nom ''Navarra'' escomençà a aparéixer cap a la fi de l'época visigòtica, al voltant del [[sigle VII]]. …

Els alcavons com a túnel són construccions d'época islàmica i en l'actualitat estan casi desapareguts degut a la falta d'us i a l'edifi És una mostra d'un gran treball d'ingenieria hidràulica per a aquella época. …

…ssentament de població més antic que es coneix és el Tossal dels Molins, d'época ibera. …encara que les característiques i l'orige de l'actual població és d'época islàmica. …

…capitulació en el noble Teodomir, pel qual este reconeixeria la sobirania islàmica i passava a administrar un ample territori que abastava les conques dels ri [[Categoria:Época musulmana en la Comunitat Valenciana]] …

…en el seu interior joyes com un forn medieval del [[sigle XIV]], una font islàmica del pati àrap que va haver o restants del barri judeu (la trama d'un carrer …la, resumix l'història de la ciutat, des de l'época romana, la visigoda, l'islàmica i la cristiana, reflectint un espai com a pocs en Valéncia per a vore i adm …

…egut de l'història urbana de [[Valéncia]] des de la seua fundació fins a l'época migeval i ademés està considerat com a un dels millors centres arqueològics …_publisher/ek9837URSgK2/content/la-almoina-epoca-islamica L'Almoina. Época islàmica. Generalitat Valenciana] …

El recint fon construït sobre una primitiva fortalea islàmica en el [[sigle XVI]] per la família Pardo de la Casta, senyors del lloc, con …selleria, i un atre confeccionat de tapiador i pinyonat, relatiu a l'época islàmica. …

…ca islàmica]], encara que fon posteriorment tornada a aprofitar durant l'[[época feudal]]. En l'actualitat, del perímetro de la muralla és conserven alguns …

…] i únic vestigi de la fortificació defensiva de la primitiva [[alqueria]] islàmica. És de gran importància simbòlica per a la població, formant part del seu… És una torre de vigilància i defensa d'[[época àrap]]. És de planta quadrada i el seu volum és de forma piramidal, està ar …

L''''Alqueria dels Flares''', constituí un assentament humà de l'época islàmica, era una [[alqueria]] musulmana pertanyent al senyoriu de Rebollet, en real …

El '''Castell de Dénia''' és un [[castell]] que va servir de fortalea en l'época de la pirateria del [[Mediterràneu]]. Està situat en la major altura de la …e llavors, distintes reformes es reflectixen en la seua arquitectura. En l'época almohade, la construcció de la Torre Roja i la Torre del Consell en el [[si …

…l]], la residència dels reis de Valéncia, que originàriament era una finca islàmica o real. Esta denominació no s'ha de confondre en el mot real, derivat de re …nació islàmica, i en destacava una ampla zona de jardins i horta. Fins a l'época contemporànea, el Real era una zona sense urbanisació, perifèrica a la ciut …

…a del [[castell de Sagunt]]. Les restes actuals pertanyen a la civilisació islàmica. Pierre Guichard, quan parla de la civilisació islàmica en el [[Regne de Valéncia]], diu que "el grup humà format pels habitants de …

…ctes denominats ''els Arquets de Dalt'' i ''els Arquets de Baix'', d'época islàmica, la funció dels quals era conduir els cabals de les fonts que abocaven als * Els jaciments d'época ibèrica ''Lloma de Birlet'' i ''Llometa del Clot de Ballador''; i de l'edat …

…[2013]] va publicar un treball sobre la ribera del [[riu Xúquer]] en época islàmica. En l'any [[2017]], Zacarés eixercia d'educador de museu. …ibera_del_X%C3%BAquer_en_%C3%A9poca_isl%C3%A1mica «La Ribera del Xúquer en época islámica». Academia.edu]3 …

…blits en la medina d'Onda, alçaren un gran castell en el [[sigle X]], en l'época d'[[Abderraman III]]. En l'any [[1090]] Onda fon conquistada pel [[Sit]],… …es va convertir en l'enclavament més important al nort de la [[Valéncia]] islàmica. …

…00 metros de altura, és una fortificació del [[sigle XIII]] d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval. El Castell de Morella és una fortificació del [[sigle XIII]] d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval. …

…ncia) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - el …eres i aragonesos en comarques interiors. Conforme ad esta idea, l'invasió islàmica del [[sigle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític… …

…nº 23 de Valéncia, i que deu el seu nom de Blanqueries a que des d'época islàmica era el lloc a on s'elaboraven i blanquejaven en ella tot tipo de cuiros. …immediat i l'expressió de la seua particular manera d'interpretar la seua época: els mobles, estores i útils domèstics dels que vivia rodejat, els seus lli …

…atella'', una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del [[riu Túria]], a soles inundat en temps d'a …