Resultats de la busca

* [[1276]]: [[Adrià V]] és el nou [[Papa]]. …

Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propi …les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglat …

…e obligats a prosseguir la seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico- …a d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía …

En el [[sigle V]] havia entrat en plena decadència tal com la nomena [[Sant Ambròs]], pero …[Papa]] [[Juli II]]. La ciutat fon retornada als Este a la mort del Papa [[Adrià VI]] el [[29 de setembre]] de [[1523]]. …

*La decisió d'Adrià": Drama. Triàngul amorós de dos chicons i una chica poc abans de la boda de *Co-autoria IV i V Corones Poètiques a la [[Mare de Deu dels Desamparats]] de [[Lo Rat Penat]] …

…a fon la pròpia de l'Iglesia de Roma fins al Papa Sant Damas en el [[sigle V]]. …ió del Pirineu, passant per Yebra, Siresa, Santa Maria de Sasabe (hui Sant Adrià), Bailio i, finalment, en el monasteri de Sant Joan de la Penya (Osca), a… …

…اطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En l'any 1707 [[Felip V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Cadis|Les… …cap per avall, Almodí de Xàtiva.JPG|thumb|250px|izquierda|Retrat de Felip V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]] …

…ntimant en el decà de la mateixa, qui despuix seria [[Papa]] en el nom d'[[Adrià VI]]. Conegué a [[Erasme de Rotterdam]], en qui mantingué una bona amistat * Conrad von Gesner, Bibliotheca universalis, Zúrich, 1545, fol. 430 v.: «Ioannes Ludovicus Vives Valentinus, natione Hispanus», citaado en Calero …

…del Vallès]], [[Montcada i Reixac]], [[Santa Coloma de Gramenet]] i [[Sant Adrià de Besòs]]. Els dos primers i els dos últims són els municipis en els quals En el [[sigle V]] Barcelona fon ocupada pels visigots d'[[Ataülf]] (any 415), provinents de …

…or ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt. …ra Valenciana; Joaquím Rodrigo, Eduart Primo Yúfera, Enríc Garcia Asensio, Adrià Espí Valdés, Miquel Adlert, Aureli Guaita, Joan Ferrando Badia, Carme Llorc …

…principal en vehícul privat és pel carrer Sant Antoni des de Quart i la [[V-30]]; pel carrer Valéncia des de l'[[9 d'Octubre]]; per l'Avinguda Gregorio …trobà atres dos monedes imperials, una d'elles de l'época del emperador [[Adrià]] (117 a 138 de l'[[Era cristiana]]). …

…, ha pospost el proyecte.<ref>{{Ref-web|url = http://www.youtube.com/watch?v=xJ7tOlXBCuw|títul = Fragment de l'Informatiu d'Andorra Televisió sobre el… …presència de romans en el país ya a partir dels s. II i I a.C. fins al s. V dC en diversos jaciments. Els andosins dels sigles II i I a.C., en el procé …

…ACPV; Joan Francesc Mira, director d'Institut i actual president de ACPV; Adrià Espí, dirigent de les institucions culturals de la Diputació d'Alacant; dos V. El ente podrá tener relaciones horizontales con las diversas entidades nor …