Palau Nacional de Cultura, Ciutat de Guatemala

La Ciutat de Guatemala,[1] el nom oficial de la qual és Nueva Guatemala de la Asunción, és la capital de la República de Guatemala i la ciutat més poblada i cosmopolita de Centreamèrica; és la sèu dels poders governamentals que rigen la política del país, aixina com sèu del Parlament Centroamericà. Està dividida en 25 zones i és també la capital del Departament de Guatemala. Ha segut nomenada com a «Capital Verda de les Amériques» en els anys 2019 i 2021 fon elegida com la millor ciutat per a fer negocis en l'efectivitat de costs, segons el rànquing.

Esta ciutat es troba localisada en l'àrea centre-sur de Guatemala a una altura d'1,500 metros sobre el nivell de la mar, i conta en una gran cantitat d'àrees verdes. D'acort en l'últim cens realisat en eixa ciutat, en ella habiten 2 934 841 persones, pero considerant la seua zona metropolitana d'acort a l'Institut Nacional d'Estadística, alcança un estimat de 5.103.685 habitants en 2018, lo que la convertix en l'aglomeració urbana més poblada i extensa d'Amèrica Central. Ademés la Ciutat de Guatemala que actualment és la capital de la mancomunitat Gran Ciudad del Sur, ocupa el primer lloc dins de les ciutats més importants de Guatemala segons l'Índex de Competitivitat, i és la principal urbs dins de la seua àrea metropolitana.

La Nova Guatemala de l'Asunción és el quart assentament de la capital del Regne de Guatemala. La raó del seu trasllat a la Vall de l'Ermita foren els terremots de Santa Marta, que destruiren en bona part la ciutat de Santiago de Guatemala, l'antiga capital del Regne de Guatemala. L'orde de trasllat es va decretar l'1 de decembre de 1775 i el 2 de giner del següent any va haver reunió per primera volta en l'ajuntament de la nova ciutat. Una placa, que està front a la Parròquia de la Santa Creu, just a l'inici de la calçada Milla i Vidaurre batejada aixina en honor a l'escritor i diplomàtic José Milla i Vidaurre, commemora este fet. El nom de la nova ciutat va ser decretat pel Rei d'Espanya el 23 de giner de 1776.

El seu desenroll ha incrementat en els últims anys a pesar dels desastres naturals, terremots en la seua majoria, que han devastat la ciutat i les seues afores. L'últim que la va afectar fon el terremot de 1976 que danyà sériament l'estructura moderna construïda i la que es trobava en construcció, de la mateixa manera que relíquies històriques com les iglésies de La nostra Senyora de la Mercé, iglésia la Recolecció, La Nostra Senyora del Cerrito del Carmen —primera iglésia construïda en la vall cap a 1620—, i l'edifici del Mercat Central. En l'edifici del Mercat Central es construí un edifici funcional que inclou un centre d'artesania nacional per al turisme en la década de 1980.

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar

Commons


 
Capitals d'Amèrica
 
Amèrica del Nort: Ciutat de Mèxic    Ottawa    Washington D. C.

Amèrica Central: Belmopan    Ciutat de Guatemala    Ciutat de Panamà    Managua    San José    San Salvador    Tegucigalpa
Carip: Basseterre   Bridgetown    Castries    L'Havana    Kingston    Kingstown    Nassau    Port-au-Prince    Port of Spain    Roseau    Saint George's    Saint John's    Santo Domingo
Amèrica del Sur: Asunción    Bogotà    Brasilia    Buenos Aires    Caracas    Georgetown    Lima    Montevideo    Paramaribo    Quito    Santiago    Sucre