Resultats de la busca

…s vocals com una ralla chicoteta en la punta esquerra apuntant cap avall i la dreta cap amunt ('''´'''). En alguns idiomes este símbol també es pot escri == Fonètica == …

…s vocals com una ralla chicoteta en la punta esquerra apuntant cap amunt i la dreta cap avall ('''`'''). En alguns idiomes este símbol també es pot escri == Fonètica == …

…en minúscula, és la primera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i primera de les [[vocal]]s. El seu nom és '''a'''. També pot dur accent greu ('''à'''). == Fonètica == …

…en minúscula, és la novena [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[vocal]]s. El seu nom és '''i'''. També pot dur accent agut ('''í''') == Fonètica == …

…nt]]s. El seu nom en valencià és '''em''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''eme'''. == Fonètica == …

| lloc_naix = [[Rossell]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] Miquel Àngel Pradilla naixqué en la població valenciana de Rossell, en la comarca del [[Baix Maestrat]], en l'any 1960. …

…([[Valéncia]], [[1624]] - † Valéncia, [[1672]]), fon un teòlec [[Comunitat Valenciana|valencià]] …gia ([[1640]]) en l'[[Universitat de Valéncia]], a on professà tres cursos de filosofia ([[1642]]-[[1644]]) i el seu antitomisme formà escola. …

…cula, és la vigèsima primera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[vocal]]s. El seu nom és '''u'''. També pot dur [[accent]] agut ('''ú' == Fonètica == …

…let és ''En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla''. …illants intelectuals del [[sigle XX]]. Publicà vàries obres sobre temàtica valenciana. …

…s llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí. És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], …

…PSPV-PSOE]] en l'any [[1982]] per denunciar la suplantació de la [[Llengua Valenciana]] pel [[català]] feta per [[Joan Lerma]] i [[Ciprià Ciscar]], entre atres. Escrigué el llibre titulat ''Introducción a la lingüística valenciana'' ([[Valéncia]], [[1982]]). …

Este artícul pretén crear una llista de tota la bibliografia escrita en i sobre el [[valencià]]. * [[Jordi de Sant Jordi]] …

…' en minúscula, és la quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i segona de les [[vocal]]s. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent greu ('''è''') == Fonètica == …

{{llengua| …ia]], [[Suïssa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Croàcia]], [[Orde de Malta]], [[Eritrea]], [[Eslovènia]], [[Somàlia]], [[Brasil]] …

[[Image:Logocardona.jpg|thumb|250px|Logotip de l'Associació Cardona i Vives, autor Vicent Saura Pitarch]] …nària, la valenciana, de la que presumint en orgull pretenen viure en tota la dignitat que es mereix. …

…núscula, és la dècima quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[vocal]]s. El seu nom és '''o'''. També pot dur accent greu ('''ò''') == Fonètica == …

…vocals. Fonològicament dos vocals articulades d'eixa manera formen part de la mateixa [[sílaba]]. …n l'[[espectrograma]] d'un hiat no s'observa la zona de transició, raó per la que fonèticament són diferents. …

…cripció fonològica dels fonemes es posa entre // per distinguir-la de la [[fonètica]], dels [[fon|fons]], entre claudàtors []. …gia]] estudia el contacte entre els sons d'una paraula, nos posa en alerta de quan un chiquet té problemes [[fonològic|fonològics]] importants i li fa fa …

'''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Josep Maria Guinot]], filòlec i llingüiste castellonenc. * Títul: ''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana''. …

| data_naix = [[13 de març]] de [[1869]] | lloc_naix = [[La Corunya]], [[Galícia]], [[Espanya]] …