Resolució Killilea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Killilea Resolution»)
Anar a la navegació Anar a la busca

La Resolució Killilea o Killilea resolution, sobre les llengües minoritaries d'Europa.

Història[editar | editar còdic]

Des del 13 de maig de 1991 la UE reconeix la denominació de l'idioma valencià. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública Emèrit Bono. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià.

En dit acort no va intervindre el Govern i ni tan sols va protestar Catalunya, al contrari que ara; lo que demostra que en el tema de la traducció de la Constitució Europea i les seues derivacions la Generalitat és l'única institució que té competències, dret i potestat per lo que no tenen fonament ni argument les ingerències, amenaces i queixes d'una atra autonomia com és Catalunya. Cinc anys despuix, el conveni va ser renovat entre la Generalitat i l'Oficina de Publicacions de la UE. En este cas va ser el popular José Joaquín Ripoll l'encarregat de subscriure l'acort.

Seguidament, la llengua valenciana -diferenciada del català- es va declarar oficial i aixina està reconeguda la seua denominació en Europa des del 5 de novembre de 1992 despuix de l'aprovació de la Carta Europea de Llengües Minoritàries a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data 13 de febrer de 1991 en la pàgina 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciat, el valencià. Aixina mateix el ple del Parlament Europeu va aprovar la denominada "Killilea Resolution" en la que en el seu document tècnic en l'ànex figura reconeguda la llengua valenciana (pàg. 49) diferenciada del català (pàg. 21).

Llengua valenciana[editar | editar còdic]

El Valencià és una llengua romanç parlada per 2.000.000 de persones en la Comunitat Valenciana. L'extensió de la llengua, comprén el 75% del territori de la Comunitat Valenciana i El Carche murcià.

És llengua oficial en la Comunitat Valenciana segons l'artícul 7.2 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana:

"L'idioma valencià és l'oficial en la Comunitat Valenciana, de la mateixa manera que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyança del, i en, idioma valencià."

El Valencià, és un dels 5 idiomes reconeguts en la Constitució Espanyola a través de l'Estatut d'Autonomia Valencià i és Llengua Oficial Europea des del 28 de febrer de 1994, dia en que va ser inscrita en el Catàlec de Llengües Minoritàries Europees, d'acort en l'Informe i Resolució Killilea, a instàncies d'entitats culturals valencianistes.

Cites[editar | editar còdic]

¿Sabies que l'Unió Europea reconeix el valencià com una llengua europea, independent i diferenciada del català? L'Unió Europea (UE) reconeix la llengua valenciana (en esta denominació concreta, a més) des del 13 de maig de 1991 en acabant de firmar llavors un conveni en la Generalitat Valenciana en què s'assigna ad esta el "derecho exclusivo" de traduir i publicar el document europeu "Eurovoc". En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indizador o indexador plurilingüe de conceptes. Fruit del conveni, la UE va reconéixer a la Generalitat Valenciana "la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el món sancer i en qualsevol mig, imprés o no, una versió en llengua valenciana". En posterioritat, la llengua valenciana -diferenciada del català- fon reconeguda com a llengua minoritària per l'Unió Europea (UE) el 5 de novembre de 1992. Eixe dia els estats membres del Consell d'Europa van aprovar en Estrasburc la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data 13 de febrer de 1991 en la pàgina de la qual 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciada, el valencià. No sols el Consell d'Europa va avalar l'independència de la llengua valenciana. També ho va fer el ple del Parlament Europeu, que va aprovar l'Informe i Resolució Killilea en la que en el seu document tècnic annex figura reconeguda la llengua valenciana (p. 49) diferenciada del català (p. 21). El Parlament Europeu la va aprovar el 9 de febrer de 1994 en 318 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions. El 16 de novembre de 2005 el Comité de Regions fon la primera institució comunitària que va permetre l'ús de les llengües cooficials d'Espanya. Així, el CR fon la primera en aplicar l'acort polític conseguit en el Consell Europeu del 13 de juny de 2005 que va autorisar l'ús del valencià, el català, el gallec i el vasc en les institucions de l'Unió Europea (UE).

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]