Resultats de la busca

…aliats en la dreta catòlica de la [[CEDA]] i del [[Partit Agrari Espanyol|Partit Agrari]], primer des del parlament i despuix participant en el govern. Prec …egon va ser un periodo en que els governs presidits pel [[Partit Republicà Radical]] varen tindre un promig de tres mesos de vida (es varen formar 8 governs… …

|partit = [[Unió Republicana]]<br> [[Partit Republicà Radical]] …

…eliu Azzati]], defengué l'autonomia d'acció respecte al [[Partit Republicà Radical]] dirigit per [[Alejandro Lerroux]]. …seua rellevància política decaigué, pero continuà com destacat membre del partit. …

…1933|eleccions de 1933]], a les que es va presentar baix les sigles del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], com en les de [[eleccions generals espany …

En juliol 1929 fundà junt a [[Álvaro de Albornoz]] el [[Partit Republicà Radical Socialiste]],<ref>Samaniego Boneu, Mercedes (1977). La política educativa… …

…e]], pel [[Partit Comuniste d'Espanya]], en la colaboració de l'exministre republicà Julio Álvarez del Vayo i el seu grup, l'Unió Socialista Espanyola. [[Categoria:Grups d'esquerra radical]] …

El '''blasquisme''', fon un ideari o ideologia política de tipo republicà apareguda en la [[Comunitat Valenciana]], propagat per [[Vicent Blasco Ibáñ …ero poc despuix es va retirar de la política, cosa que va provocar dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Felix Azzati Descalci]]. …

…lix Azzati]], va defendre l'autonomia d'acció respecte al Partit Republicà Radical dirigit per [[Alejandro Lerroux]]. …rellevància política va decaure, pero va continuar com destacat membre del partit. …

…del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels pol Fernando Gasset, fon el segon alcalde republicà de Castelló darrere de [[Francesc González Chermá|González Chermá]]. …

…spanyola| segon govern d'Azaña]], despuix de rebujar el [[Partit Republicà Radical]] la seua participació en el mateix per estar en desacort en la continuïtat …

Fon candidat pel [[Partit Republicà Radical]], participà en les eleccions de l'any [[1906]] i fon elegit regidor de l'[ …n màxim responsable del Cassino Radical d'Artesans i president de l'Ateneu Radical i de la Joventut Republicana. També fon director del diari local ''El Clamo …

…iant liberal que es morí ofegat quan fugia a [[Gibraltar]]. Era membre del Partit Progressista i formà part de la Junta Revolucionària creada en Valéncia arr Com defenia la monarquia, fon destituït i nomenaren al republicà [[José Antonio Guerrero Ludeña]], pero despuix dels fets de [[1869]] fon no …

…uix per [[Fernando Gasset]], el seu continuador. Fon nomenat secretari del partit. A partir de l'any [[1906]] fon regidor, formant part d'unes onze corporaci …

…ya)|Partido Reformista]]<br />[[Bloc Republicà Autonomista]]<br />[[Partit Republicà Català]]<br />[[Esquerra Republicana de Catalunya]]<br /> …per a estudiar Dret. Es va involucrar en activitats polítiques de caràcter republicà, possiblement per influència de Layret, que també estudiava Dret en l'unive …

…38]]) fon un [[advocat]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] i [[polític]] [[republicà]] [[Espanya|espanyol]]. …epública Espanyola|II República]] fon triat diputat pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] en [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931] …

…seduït per la política i entrà a formar part del partit polític Republicà Radical de [[Fernando Gasset]] i Vicente Cantos al qual admirava. …

…atres grups semblants per les clares inclinacions monàrquiques i l'espírit republicà d'atres. Durant la seua estància en el partit regionaliste Unió Valencianista conegué a [[Ignaci Villalonga Villalba|Igna …

…tat d'Alacant. Per eixemple, [[Lorenzo Carbonell]], del [[Partit Republicà Radical Socialiste]] i per llavors alcalde d'Alacant, es va expressar de la següent …

…ions generals espanyoles de 1931|1931]] fon diputat pel [[Partit Republicà Radical]] i anteriorment havia segut regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], en el …

…pañola'' en [[Idioma castellà|castellà]]) fon el primer estat democràtic i republicà que va existir en [[Espanya]] en el periodo que abarca des del [[14 d'abril …més crisis desigen vostés que la d'un país que es gita monàrquic i s'alça republicà?" Aixina ho enteneren el comte de Romanones i el propi rei, al constatar la …