Resultats de la busca

[[Image:Goya-El sueño de la razón.jpg|thumb|230px|"El somi de la raó produïx mònstruos", de [[Francisco de Goya]]]] …an lligats en el ser humà. La raó és estudiada per la [[sicologia]] i la [[filosofia]] (sobretot la branca de l'[[epistemologia]]). …

…]] i [[Filosofia migeval|filosòfica migeval]] que va utilisar part de la [[filosofia grecollatina]] clàssica per a comprendre la [[Revelació divina|revelació re …subordinació de la raó a la fe (''[[Philosophia ancilla theologiae]]'' «la filosofia és serva de la teologia»). …

…des del [[sigle XIV]] fins al [[sigle XVI]] i que va marcar el pas de la [[filosofia migeval]] a l'humanisme. En primer lloc es caracterisa per ser un [[humanisme]], que se centra en la filosofia migeval, que sempre va tindre a [[Deu]] en el centre, puix el seu principal …

…recorromana que ensenya a alcançar la felicitat a través de la virtut i la raó, i a través del domini de la pròpia sensibilitat, acceptant en serenitat lo …a pel grec [[Zenó]] en el [[sigle IV a. C.]] defensora del seguiment de la raó, autodomini, serenitat i despreci del dolor. …

Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i l'[[Orient]] Mig durant el periodo conegut com [[E …discutits durant este periodo varen ser la relació entre la [[fe]] i la [[raó]], la naturalea i existència de [[Deu]], els llímits del [[coneiximent]] i …

La '''ciència migeval''' correspon als descobriments en el camp de la [[filosofia natural]] que varen ocórrer en el periodo de l'[[Edat Mija]]-el periodo int …ralea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la [[raó]]. En esta visió els sabis migevals es varen llançar a l'investigació d'exp …

…mpíriques i més o menys objectives. L'[[epistemologia]] és la branca de la filosofia que s'ocupa de l'estudi del coneiximent: Qué és i com s'obté. Assumix que… …nificat]], [[informació]], [[educació]], [[comunicació]], [[Representació (filosofia|representació]], [[aprenentage]] i estímul mental. …

…anglés]]: ''Enlightenment''; [[italià]]: ''Illuminismo'') és una corrent [[filosofia|filosòfica]], política i social, que apareix en [[França]], el [[Regne Unit …olució Industrial]]. El seu nom en diferents llengües fa referència a la [[raó]], identificada en la llum, ideal i guia dels hòmens de l'época. …

…que no actua d'acort en un pensament llògic o normal i que s'aparta de la raó, moltes vegades s'associa esta paraula a l'[[humor]]. *[[Filosofia de l'absurt]] …

…) o en canvi pot ser el regne d'allò mesurable, accessible per mig de la [[raó]] o els [[Sentit (capacitat de percepció del món físic)|sentits]] i per tan [[Categoria:Filosofia]] …

== Filosofia surrealista == …dictat del pensament en absència de qualsevol atre control eixercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral. …

…es socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llim [[Categoria:Filosofia cristiana]] …

…ncia religiosa profunda en l'any [[1654]], Pascal es va dedicar també a la filosofia i a la teologia. …l'ànima o el sentit de la vida. Fon un crític del racionalisme, dia que la raó deu seguir les "raons del cor" per mig de la gràcia divina i en la fe crist …

…oral, el paper de l'art en la vida humana i el paper de l'experiència o la raó en el desenroll del coneiximent. Aixina mateix, a este gènero pertanyen les …

…eus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic. …iferent. La religió, la superstició i la por varen ser reemplaçades per la raó i el coneiximent". …

…len moltes atres capacitats del cervell com la creativitat, l'intuïció, la raó i la llògica, entre unes atres. Les estratègies de pensament crític recolze [[Categoria:Raó]] …

…nar a [[Alemània]], i va proseguir els seus estudis en mestres alemans; en filosofia, Hans-Georg Gadamer sobretot, ademés de Karl Löwith; Otto Regenbogen, qui… …à. Als dos anys, en [[1964]], Lledó va obtindre la càtedra de Fonaments de filosofia i Història dels sistemes filosòfics de l'Universitat de La Laguna ([[Teneri …

…fa i escritora [[Valencians|valenciana]]. És Catedràtica Emèrita d'Ètica i Filosofia Política de l'[[Universitat de Valéncia]] i dirigix la Fundació Étnor, Ètic …teoria crítica, el pragmatisme i l'ètica marxista i, més en concret en la filosofia de [[Jürgen Habermas]] i [[Karl-Otto Apel]]. …

…istianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí. …quatre anys més tart a [[Orleans]] ([[França]]) en [[jurisprudència]] i [[filosofia]], havent a més aprovat els cursos d'[[astrologia]], [[matemàtiques]] i [[t …

…cia d'edificis religiosos en l'universitat en la capella de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Complutense de Madrit. Els participants varen pr …ix, el [[18 de març]], va ser condenada a pagar una multa de 4320 euros, a raó de 12 euros diaris durant 12 mesos, despuix de considerar provada el Tribun …