Resultats de la busca

…[[Aragó]] que foren de l'alt llinage del comte de Barcelona», des de Ramón Berenguer IV i Petronila d'Aragó fins a [[Pere el Gran]], sent est últim el protagoni …la conquista de [[Sicília]] per part dels reis d'Aragó Pere III, [[Alfons III]] i [[Jaume II]], que començà en l'any [[1282]], en lo que se supon que hau …

…bado que la llamada cruz de Alcoraz es en realidad una innovación de Pedro III y no se documenta hasta 1281.|Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n.… …

…sia 1.JPG|thumb|180px|Iglésia de'Albuixech, en primer pla, la font de Sant Ramón Nonato]] …art del rei [[Jaume I d'Aragó]] que donà el lloc al bisbe de [[Valentia]], Berenguer de Castellbisbal. …

…i [[1327]]. Naixcut en l'any 1267, fon net de [[Jaume I]], fill de [[Pere III d'Aragó]] i de la seua esposa Constança II de Sicília, de sa mare heretà el …s infieles: amantes e hijos ilegítimos en la Corona de Aragón, desde Ramón Berenguer IV a Jaime II (1131-1327». En la España Medieval 45: 261-286. ISSN 1988-297 …

…]], [[Ramiro II el Monge]], rei d'Aragó, deposità en el seu gendre [[Ramón Berenguer]] el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara avant com Petronila va prendre el títul de "Reina d'Aragó" i Ramon Berenguer va prendre el nom de príncip i dominador de Aragó al fer-se el matrimoni ba …

…[[1156]] va ser enviat com a embaixador a la cort del Rei d'Aragó, [[Ramón Berenguer IV]], que tenia en el seu poder a un grup de presoners de guerra, la lliber …a troballa de les relíquies. En l'any [[1603]], per intercessió de [[Felip III]], les relíquies dels sants varen ser traslladades al [[Monasteri de Santa …

|successor = [[Dámaso Berenguer]] …overnador de [[Filipines]] i vàries voltes ministre de la Guerra.<ref>José Ramón de Urquijo y Goitia (2008). ''Gobiernos y ministros españoles en la edad co …

…al germà d'este, [[al-háyib Mundir]], rei de [[Lleida]], i al seu aliat [[Berenguer II de Barcelona]] en [[Almenar]], a 20 quilómetros de [[Lleida]], apresonan …és, llibera de nou a [[Valéncia]] del sometiment que impongueren Munddir i Berenguer II i conseguix que es someteren al seu rei Anfós els principats de [[Valénc …

* Este: [[Canet de Berenguer]] …'història de Sagunt com ciutat portuaria és molt extensa. Ya en el [[sigle III a. C.]], Sagunt (ciutat d'orige grec i aliada de Roma) constituïa un punt… …

…els romans i feu del [[guerres carlistes|carlisme]] en temps del general [[Ramón Cabrera|Cabrera]], senyoreja el païsage de l'Alt Maestrat. Morella pot exhi …er als cristians. Tornà la ciutat a poder dels musulmans, el comte [[Ramón Berenguer]] intentà apoderar-se d'ella en l'any [[1157]], despuix de la conquista d' …

…els dos primers sigles de la nostra Era. El descens iniciat en el [[sigle III]], i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paralela al cre …any [[1293]], el de l'infant Joan des de [[1337]] i el de l'infant Raimont Berenguer des de [[1339]]. L'últim senyor seria l'infant Martín. …

* ''La Font Blanca'' (finals del sigle III&nbsp;a.&nbsp;C. a l'II&nbsp;d.&nbsp;C.) *[[Ramón Trullenque Peris]], mege cirugià. …

…pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]]. …at del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit] …

…ls membres culturalment més actius d'esta institució en temps del rei Pere III el Ceremoniós, escriu "Guerres Troyanes" '''en romanç valencià.''' …lamació de dita Canonisació fon el [[29 de juny]] de [[1455]] per [[Calixt III]]. S'escrigué el [[1 d'octubre]] de [[1458]], i fon firmada per Pio II, diu …