Canvis

'''Esclavitut''' és la situació en la qual un [[persona|individu]] està davall el [[propietat|domini]] d'un atre, perdent la [[capacitat]] de dispondre [[llibertat|lliurement]] de si mateix.

'''Esclavitut''' és la situació en la qual un [[persona|individu]] està davall el [[propietat|domini]] d'un atre, perdent la [[capacitat]] de dispondre [[llibertat|lliurement]] de si mateix.

El fenomen de l'esclavitut es remonta a les civilisacions antigues. Històricament s'ha demostrat que la seua [[raó]] de ser radica en l'enfortiment i sosteniment de l'activitat econòmica, ya que normalment els esclaus eren empleats com a mà d'obra, encara que hi ha excepcions, com els [[geníssers]], o certa tribu africana que rapten alguns individus d'atres tribus i els droguen en tal decaïment de les seues funcions que només són usats com a instruments sexuals, fent tal menyscapte del seu físic encara que estant ben alimentats acaben morint.

El fenomen de l'esclavitut es remonta a les civilisacions antigues. Històricament s'ha demostrat que la seua [[raó]] de ser radica en l'enfortiment i sosteniment de l'activitat econòmica, ya que normalment els esclaus eren empleats com a mà d'obra, encara que hi ha excepcions, com els [[geníssers]], o certa tribu africana que rapten alguns individus d'atres tribus i els droguen en tal decaïment de les seues funcions que a soles són usats com a instruments sexuals, fent tal menyscapte del seu físic encara que estant ben alimentats acaben morint.

És de notar que en la naturalea també es dona l'esclavitut, com a eixemple certes formigues que roben nimfes d'atres races més chicotetes i les fan treballar per al seu profit.

És de notar que en la naturalea també es dona l'esclavitut, com a eixemple certes formigues que roben nimfes d'atres races més chicotetes i les fan treballar per al seu profit.

== L'esclavitut en l'antiguetat ==

== L'esclavitut en l'antiguetat ==

Els primers escrits en els que es té constància de la presència d'esclaus en una gran civilisació és en [[Mesopotàmia]] durant l'época [[sumèria]], si be molt llimitada. En l'[[Antic Egipte]] un número d'esclaus suficient com per a tindre certa importància social es va donar només en alguns periodos, especialment en l'Imperi Nou. L'orige dels esclaus provenia de les conquistes i no existia una regulació jurídica sobre els mateixos. Estava un atre periodo també cridat [[Cicle de Ceso]].

Els primers escrits en els que es té constància de la presència d'esclaus en una gran civilisació és en [[Mesopotàmia]] durant l'época [[sumèria]], si be molt llimitada. En l'[[Antic Egipte]] un número d'esclaus suficient com per a tindre certa importància social es va donar a soles en alguns periodos, especialment en l'Imperi Nou. L'orige dels esclaus provenia de les conquistes i no existia una regulació jurídica sobre els mateixos. Estava un atre periodo també cridat [[Cicle de Ceso]].

L'esclavitut com a pràctica social i econòmica fon usual en l'antiguetat greco-romana, i les dos poden considerar-se les primeres societats "esclavistes" a l'estar sustentada la seua base econòmica per este sistema. L'[[estatus social]] i el paper dels esclaus era considerat inferior o inexistent en relació a una persona lliure. La societat de l'[[Antiga Grècia]] tenia fonamentada filosòficament l'[[Esclavitut en l'Antiga Grècia|esclavitut]] que, per a [[Aristòtel]] era la garantia indispensable per a que els hòmens lliures pogueren dedicar el seu temps a la política i bon govern de la ciutat. En l'[[Antiga Roma]] la pràctica de l'esclavitut es regula, en algunes ocasions al mínim detall, establint-se la [[manumisió]] com a fòrmula de lliberació dels esclaus, sempre en causa. Del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] al [[sigle I]] és l'época de més implantació i extensió de l'esclavitut. Durant l'[[Imperi Romà]] escomença a remetre sobretot per l'esgotament de les fonts tradicionals de suministrament de nous esclaus com a resultat de la finalisació de l'expansió territorial romana ([[sigle I]]).

L'esclavitut com a pràctica social i econòmica fon usual en l'antiguetat greco-romana, i les dos poden considerar-se les primeres societats "esclavistes" a l'estar sustentada la seua base econòmica per este sistema. L'[[estatus social]] i el paper dels esclaus era considerat inferior o inexistent en relació a una persona lliure. La societat de l'[[Antiga Grècia]] tenia fonamentada filosòficament l'[[Esclavitut en l'Antiga Grècia|esclavitut]] que, per a [[Aristòtel]] era la garantia indispensable per a que els hòmens lliures pogueren dedicar el seu temps a la política i bon govern de la ciutat. En l'[[Antiga Roma]] la pràctica de l'esclavitut es regula, en algunes ocasions al mínim detall, establint-se la [[manumisió]] com a fòrmula de lliberació dels esclaus, sempre en causa. Del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] al [[sigle I]] és l'época de més implantació i extensió de l'esclavitut. Durant l'[[Imperi Romà]] escomença a remetre sobretot per l'esgotament de les fonts tradicionals de suministrament de nous esclaus com a resultat de la finalisació de l'expansió territorial romana ([[sigle I]]).

=== Imperi Britànic ===

=== Imperi Britànic ===

En l'[[Imperi Britànic]] en successives medides llegislatives ([[1807]], [[1827]], [[1833]] i [[1834]]) es prohibix primer la tracta i posteriorment declaren abolida l'esclavitut. La majoria dels països europeus, en molts cassos baix pressió britànica, fan lo propi entre [[1830]] i [[1860]]. No obstant, estes noves lleis "proteccionistes" dels drets humans, eren només la frontera de lo que molt de temps despuix va començar a implementar-se, ya que extraoficialment les principals potències seguiren durant molt de temps en el tràfic de persones. No oblidem que la modernisació europea de la mà de la revolució industrial, es va dur a terme gràcies a tota la mà d'obra "de bades" que proporcionà l'esclavitut. Tan sols es va utilisar uns 30 barcos i 1.000 persones per a reprimir el tràfic negrer entre els anys 1808 i 1870.<ref name=autogenerated1>[http://www.combonianos.com/MNDigital/revista/julio/200.Html 200 anys de l'abolition Act<!-- Título generado por un bot -->]</ref>

En l'[[Imperi Britànic]] en successives medides llegislatives ([[1807]], [[1827]], [[1833]] i [[1834]]) es prohibix primer la tracta i posteriorment declaren abolida l'esclavitut. La majoria dels països europeus, en molts cassos baix pressió britànica, fan lo propi entre [[1830]] i [[1860]]. No obstant, estes noves lleis "proteccionistes" dels drets humans, eren a soles la frontera de lo que molt de temps despuix va començar a implementar-se, ya que extraoficialment les principals potències seguiren durant molt de temps en el tràfic de persones. No oblidem que la modernisació europea de la mà de la revolució industrial, es va dur a terme gràcies a tota la mà d'obra "de bades" que proporcionà l'esclavitut. Tan sols es va utilisar uns 30 barcos i 1.000 persones per a reprimir el tràfic negrer entre els anys 1808 i 1870.<ref name=autogenerated1>[http://www.combonianos.com/MNDigital/revista/julio/200.Html 200 anys de l'abolition Act<!-- Título generado por un bot -->]</ref>

=== Espanya ===

=== Espanya ===

L'abolició llegal de l'esclavitut en l'Espanya peninsular arribà en [[1837]] i excloïa als territoris d'ultramar donada la pressió eixercida per l'oligarquia de [[Cuba]] i [[Puerto Rico]] que van amenaçar d'anexar-se a Estats Units. En la península l'esclavitut de fet havia acabat en la lliberació per part de l'embaixador del sultà de [[Marroc]] dels esclaus musulmans de [[Barcelona]], [[Sevilla]] i [[Cadis]], per mig de la seua compra, en [[1766]].

L'abolició llegal de l'esclavitut en l'Espanya peninsular arribà en [[1837]] i excloïa als territoris d'ultramar donada la pressió eixercida per l'oligarquia de [[Cuba]] i [[Puerto Rico]] que van amenaçar d'anexar-se a Estats Units. En la península l'esclavitut de fet havia acabat en la lliberació per part de l'embaixador del sultà de [[Marroc]] dels esclaus musulmans de [[Barcelona]], [[Sevilla]] i [[Cadis]], per mig de la seua compra, en [[1766]].

Per lo que fa a les colònies en una fase que va des de principis del [[sigle XIX]] fins a [[1860]], només defengueren l'abolició la pressió [[Gran Bretanya|britànica]] i algunes personalitats aïllades que no varen tindre èxit.

Per lo que fa a les colònies en una fase que va des de principis del [[sigle XIX]] fins a [[1860]], a soles defengueren l'abolició la pressió [[Gran Bretanya|britànica]] i algunes personalitats aïllades que no varen tindre èxit.

La pressió anglesa va conseguir la promulgació de la nomenada llei de [[1837]] d'abolició de l'esclavitut en l'Espanya metropolitana i les no respectades lleis de prohibició del [[tracta de negres|tràfic negrer]] de [[1817]] i [[1835]] i de persecució del mateix de [[1845]] i [[1867]]. Després de la [[Guerra de Secessió]], [[Estats Units]] es sumà al [[Regne Unit]] en les seues pressions abolicionistes sobre Espanya.

La pressió anglesa va conseguir la promulgació de la nomenada llei de [[1837]] d'abolició de l'esclavitut en l'Espanya metropolitana i les no respectades lleis de prohibició del [[tracta de negres|tràfic negrer]] de [[1817]] i [[1835]] i de persecució del mateix de [[1845]] i [[1867]]. Després de la [[Guerra de Secessió]], [[Estats Units]] es sumà al [[Regne Unit]] en les seues pressions abolicionistes sobre Espanya.

No obstant, allò quedà en el paper. Va continuar havent esclaus en territori argentí fins a 1853 quan la flamant Constitució l'abolí definitivament. Encara aixina, en l'[[Estat de Buenos Aires]], separat del restant de la Confederació, l'esclavitut continuà fins a [[1861]] quan despuix de la [[Batalla de Pavó]] el país fon reunificat.

No obstant, allò quedà en el paper. Va continuar havent esclaus en territori argentí fins a 1853 quan la flamant Constitució l'abolí definitivament. Encara aixina, en l'[[Estat de Buenos Aires]], separat del restant de la Confederació, l'esclavitut continuà fins a [[1861]] quan despuix de la [[Batalla de Pavó]] el país fon reunificat.

Quan en [[1813]] la [[Primera Junta]] va decretar la "Llibertat de Ventres", ho va fer de manera nominal. Les grans famílies continuaren tenint esclaus i els fills d'estos, van seguir davall la mateixa condició. La majoria d'aquells negres anaren a engrossar els eixèrcits patris, especialment els de [[Buenos Aires]] i a poc a poc, la raça es va extinguir. Val la pena recordar que la [[Primera Junta]] només governà un any. L'historiografia oficial argentina ha ensenyat des de la seua implantació que en 1813 l'esclavitut fon completament abolida en el [[Riu de la Plata]], afirmació que constituïx una verdadera falàcia.

Quan en [[1813]] la [[Primera Junta]] va decretar la "Llibertat de Ventres", ho va fer de manera nominal. Les grans famílies continuaren tenint esclaus i els fills d'estos, van seguir davall la mateixa condició. La majoria d'aquells negres anaren a engrossar els eixèrcits patris, especialment els de [[Buenos Aires]] i a poc a poc, la raça es va extinguir. Val la pena recordar que la [[Primera Junta]] a soles governà un any. L'historiografia oficial argentina ha ensenyat des de la seua implantació que en 1813 l'esclavitut fon completament abolida en el [[Riu de la Plata]], afirmació que constituïx una verdadera falàcia.

L'esclavitut va resorgir, de fet, en la conservadora regió noroest (particularment en [[província de Jujuy|Jujuy]] i [[província de Salta|Salta]]) a principis del [[Sigle XX]], quan mils d'indígenes foren obligats a treballar en les plantacions de canya de sucre, en l'anuència de les autoritats provincials.

L'esclavitut va resorgir, de fet, en la conservadora regió noroest (particularment en [[província de Jujuy|Jujuy]] i [[província de Salta|Salta]]) a principis del [[Sigle XX]], quan mils d'indígenes foren obligats a treballar en les plantacions de canya de sucre, en l'anuència de les autoritats provincials.