Canvis

Cap al [[sigle XVII]] n'hi hagué un gran increment en el número d'esclaus degut a la seua importància com a mà d'obra, en les explotacions agrícoles de gran extensió (sistema de plantacions) en [[Amèrica del Nort]], [[Amèrica del Sur|del Sur]] i, principalment, en el [[Carib]]. Segons l'historiador britànic [[Eric Hobsbawm]] la sifra d'esclaus africans transportats a Amèrica seria d'un milló en el [[sigle XVI]], tres millons en el XVII i durant el [[sigle XVIII]] arribaria als 7 millons, permetent una enorme [[acumulació de capital]] de cara al desenroll del [[capitalisme]] europeu durant la [[Revolució industrial]].<ref> [[Eric Hobsbawm]] ''Industria y Imperio'', Editorial Crítica, 2001 p.48</ref>  

Cap al [[sigle XVII]] n'hi hagué un gran increment en el número d'esclaus degut a la seua importància com a mà d'obra, en les explotacions agrícoles de gran extensió (sistema de plantacions) en [[Amèrica del Nort]], [[Amèrica del Sur|del Sur]] i, principalment, en el [[Carib]]. Segons l'historiador britànic [[Eric Hobsbawm]] la sifra d'esclaus africans transportats a Amèrica seria d'un milló en el [[sigle XVI]], tres millons en el XVII i durant el [[sigle XVIII]] arribaria als 7 millons, permetent una enorme [[acumulació de capital]] de cara al desenroll del [[capitalisme]] europeu durant la [[Revolució industrial]].<ref> [[Eric Hobsbawm]] ''Industria y Imperio'', Editorial Crítica, 2001 p.48</ref>  

Est increment en el ''comerç negrer'' fon acompanyat, en la majoria dels cassos, per una forta ideologia [[racisme|racista]]: els negres eren considerats sers inferiors, assimilats a sovint a animals, sense tan sols poder ser considerats subjectes de dret i per tant considerats, jurídicament, com a coses. Encara que especialment, el debat estava inicialment en si els individus de raça negra tenien [[ànima]] humana, ya que en cas afirmatiu esta activitat seria considerada illegal per l'Església, lo qual va portar a un fort moviment per a afirmar que els subjectes de raça negra no tenen ànima. En el cas dels indígenes d'Amèrica s'havia decidit que tenen ànima per lo que no se'ls podia esclavisar. De fet era costum en moltes plantacions explotar a l'esclau baix severes condicions fins a la seua mort, puix eixia més barat comprar nous esclaus que millorar les seues condicions de vida. La font d'esclaus fon [[Àfrica]], i l'[[Illa de Gorée]], colònia francesa, fon el lloc precís on es va establir el mercat d'esclaus, també conegut com el lloc sense retorn i on se separaven definitivament les famílies desintegrades per l'esclavitut.

Est increment en el ''comerç negrer'' fon acompanyat, en la majoria dels cassos, per una forta ideologia [[racisme|racista]]: els negres eren considerats sers inferiors, assimilats a sovint a animals, sense tan sols poder ser considerats subjectes de dret i per tant considerats, jurídicament, com a coses. Encara que especialment, el debat estava inicialment en si els individus de raça negra tenien [[ànima]] humana, ya que en cas afirmatiu esta activitat seria considerada illegal per l'Iglésia, lo qual va portar a un fort moviment per a afirmar que els subjectes de raça negra no tenen ànima. En el cas dels indígenes d'Amèrica s'havia decidit que tenen ànima per lo que no se'ls podia esclavisar. De fet era costum en moltes plantacions explotar a l'esclau baix severes condicions fins a la seua mort, puix eixia més barat comprar nous esclaus que millorar les seues condicions de vida. La font d'esclaus fon [[Àfrica]], i l'[[Illa de Gorée]], colònia francesa, fon el lloc precís on es va establir el mercat d'esclaus, també conegut com el lloc sense retorn i on se separaven definitivament les famílies desintegrades per l'esclavitut.

De forma semblant els [[Poble àrap|àraps]] mantingueren un important tràfic d'esclaus africans, tant a través de rutes creuant el [[Sàhara]] com a través de la costa oriental d'[[Àfrica]], fonamentalment l'Illa de [[Zanzíbar]]. Este comerç s'estengué des del [[sigle VII]] fins al [[sigle XX]] i va conseguir proporcions semblants o superiors al comerç negrer de l'Atlàntic.

De forma semblant els [[Poble àrap|àraps]] mantingueren un important tràfic d'esclaus africans, tant a través de rutes creuant el [[Sàhara]] com a través de la costa oriental d'[[Àfrica]], fonamentalment l'Illa de [[Zanzíbar]]. Este comerç s'estengué des del [[sigle VII]] fins al [[sigle XX]] i va conseguir proporcions semblants o superiors al comerç negrer de l'Atlàntic.

La primera llei abolicionista de [[Brasil]], La Llei de Ventre Lliure, fon promulgada el [[28 de setembre]] de [[1871]] pel gabinet del [[José Maria da Silva Paranhos|Vescomte de Riu Branco]]. Esta llei va donar la llibertat als fills d'esclaus naixcuts a partir d'eixa data, encara que els mateixos continuaven davall la tutela dels seus amos fins a complir els 21 anys d'edat.

La primera llei abolicionista de [[Brasil]], La Llei de Ventre Lliure, fon promulgada el [[28 de setembre]] de [[1871]] pel gabinet del [[José Maria da Silva Paranhos|Vescomte de Riu Branco]]. Esta llei va donar la llibertat als fills d'esclaus naixcuts a partir d'eixa data, encara que els mateixos continuaven davall la tutela dels seus amos fins a complir els 21 anys d'edat.

En [[1880]] [[Joaquim Nabuco]] i [[José de Patrocini]] creen la Sociedade Brasileira Contra a Escravidao que serà el primer pas per al desenroll d'una forta campanya abolicionista a la qual se sumaran advocats, intelectuals, periodistes i l'Església Positivista de Brasil entre atres. Hi ha que destacar l'actuació de l'ex-esclau i advocat Lluïu Gamma, un dels héroes de la causa abolicionista.

En [[1880]] [[Joaquim Nabuco]] i [[José de Patrocini]] creen la Sociedade Brasileira Contra a Escravidao que serà el primer pas per al desenroll d'una forta campanya abolicionista a la qual se sumaran advocats, intelectuals, periodistes i l'Iglésia Positivista de Brasil entre atres. Hi ha que destacar l'actuació de l'ex-esclau i advocat Lluïu Gamma, un dels héroes de la causa abolicionista.

En [[1885]], a causa de la pressió eixercida per l'opinió pública i la posició abolicionista europea es promulga la Llei Saraiva - Cotegipe (coneguda com a Llei dels Sexagenaris) que donava la llibertat als esclaus en més de 60 anys.

En [[1885]], a causa de la pressió eixercida per l'opinió pública i la posició abolicionista europea es promulga la Llei Saraiva - Cotegipe (coneguda com a Llei dels Sexagenaris) que donava la llibertat als esclaus en més de 60 anys.