| | ::* Les Normes d'El Puig mantenen, com en les primeres Normes de Castelló, l'us de ''s'' en el sufix -isar y derivats: organisar, castellanisació, normalisat, mantenint l'us de ''tz'' soles en certes paraulas a on sí que és pronunciat i per tant no és un dígraf (dotze, setze, l'Atzúvia); front a ''organitzar, castellanització, normalitzat'', segons la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. | | ::* Les Normes d'El Puig mantenen, com en les primeres Normes de Castelló, l'us de ''s'' en el sufix -isar y derivats: organisar, castellanisació, normalisat, mantenint l'us de ''tz'' soles en certes paraulas a on sí que és pronunciat i per tant no és un dígraf (dotze, setze, l'Atzúvia); front a ''organitzar, castellanització, normalitzat'', segons la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. |
| | ::* Certes paraules en s sorda, representada en ''ss'' en les Normes de Castelló, se representen en ''ç'' o ''c'' en les Normes d'El Puig: en paraules com engatuçar, escabuçó, o els sufixes -aç, -iç, -uç (grandaç, manaça, canyiç, pobruç, gentuça, menjuça, pastiç, hortaliça). | | ::* Certes paraules en s sorda, representada en ''ss'' en les Normes de Castelló, se representen en ''ç'' o ''c'' en les Normes d'El Puig: en paraules com engatuçar, escabuçó, o els sufixes -aç, -iç, -uç (grandaç, manaça, canyiç, pobruç, gentuça, menjuça, pastiç, hortaliça). |
| | + | Els artículs definits el/lo, la, i la preposició de, s'apostrofen sempre davant d'una paraula que comença per vocal o hac muda. Per eixemple: d’albargina, l’home, l’universitat. Les úniques excepcions són les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. La principal diferència respecte a la AVL és que esta incorpora l'excepció de no apostrofar l'artícul la davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; lo qual les Normes del Puig consideren un afegit artificiós i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat. |