3903
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 142:
Llínea 142: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Doctrina gramatical asociada a les Normes d'El Puig
L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, com ''mullar'' (per banyar), ''defensar'' (per defendre), ''cargol'' (per caragol), ''rellotge'' (per rellonge), o difosses gracies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: fardeta front a ''esquirol'' (caletllà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres cassos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.
L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, com ''mullar'' (per banyar), ''defensar'' (per defendre), ''cargol'' (per caragol), ''rellotge'' (per rellonge), o difosses gracies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: fardeta front a ''esquirol'' (caletllà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres cassos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.
L'[[Acadèmia Valenciana de la Lengua]] no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progresivament alguns dels seus ussos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades fins ara per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la gramàtica valenciana, deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuines valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i estructures catalanes.
L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progresivament alguns dels seus ussos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades fins ara per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la gramàtica valenciana, deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuines valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i estructures catalanes.
===L'artícul===
{{AP|Artícul en valencià}}
Els [[artícul en valencià|artículs valencians]] funcionen com ctualisadors i tenen la següent forma:
{| class="wikitable"
|-
! ARTÍCULS
! Definit
! Indefinit
|-
! Masculí
| el, lo / els, los
| un / uns
|-
! Femení
| la / les
| una / unes
|-
! Neutre
| lo
|}
* L'artícul masculí ''el'' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma ''lo'' que és una forma clàssica que soles ha permaneixut ampliament usada en la zona mes septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul ''lo'' ha permaneixcut viu en alguns cassos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells cassos a on s'ha mantés.
* Les Normes de la RACV a diferència de la AVL accepten el lo neutre. Esta és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frquentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi usa generalment soles ''el'' en estos cassos.<ref>{{Cita libro|apellidos=AVL|enlaceautor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|título=Gramàtica normativa valenciana|url=https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf|fechaacceso=3 de marzo de 2023|año=2006|páginas=127-129|idioma=Valenciano}}</ref>
====Els Demostratius====
{{AP|Demostratius en valencià}}
Els [[demostratius en valencià|determinats demostratius]] tenen la funció de senyalar la posició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:
{| class="wikitable"
|-
! Demostratius
! Prop
! Distancia mija
! LLunt
|-
! Masculí singular
| este, est
| eixe, eix
| aquell
|-
! Femení singular
| esta
| eixa
| aquella
|-
! Masculí plural
| estos
| eixos
| aquells
|-
! Femení plural
| estes
| eixes
| aquelles
|-
! Neutre
| açò
| això
| allò
|}
* No s'accepten les formes ''aquest'' (este) i ''aqueix'' (eixe), agenes al valencià les quals la AVL també inclou.
* Se permeten les variacions ''est'' i ''eix'' quan la paraula que les seguix comença per vocal o h i són recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica mostrant la seua pronunciació habitual: est estiu, eix home, est atre chic.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 diciembre 2021}}</ref>
== Sobre els dialectes ==
== Sobre els dialectes ==