| Llínea 146: |
Llínea 146: |
| | ===L'artícul=== | | ===L'artícul=== |
| | {{AP|Artícul en valencià}} | | {{AP|Artícul en valencià}} |
| − | Els [[artícul en valencià|artículs valencians]] funcionen com ctualisadors i tenen la següent forma: | + | Els [[artícul en valencià|artículs valencians]] funcionen com actualisadors i tenen la següent forma: |
| | {| class="wikitable" | | {| class="wikitable" |
| | |- | | |- |
| Llínea 165: |
Llínea 165: |
| | |} | | |} |
| | | | |
| − | * L'artícul masculí ''el'' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma ''lo'' que és una forma clàssica que soles ha permaneixut ampliament usada en la zona mes septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul ''lo'' ha permaneixcut viu en alguns cassos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells cassos a on s'ha mantés. | + | * L'artícul masculí ''el'' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma ''lo'' que és una forma clàssica que soles ha permaneixut ampliament usada en la zona més septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul ''lo'' ha permaneixcut viu en alguns cassos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells cassos a on s'ha mantés. |
| | | | |
| − | * Les Normes de la RACV a diferència de la AVL accepten el lo neutre. Esta és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frquentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi usa generalment soles ''el'' en estos cassos.<ref>{{Cita libro|apellidos=AVL|enlaceautor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|título=Gramàtica normativa valenciana|url=https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf|fechaacceso=3 de marzo de 2023|año=2006|páginas=127-129|idioma=Valenciano}}</ref> | + | * Les Normes de la RACV a diferència de la AVL accepten el lo neutre. Esta és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi usa generalment soles ''el'' en estos cassos.<ref>{{Cita libro|apellidos=AVL|enlaceautor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|título=Gramàtica normativa valenciana|url=https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf|fechaacceso=3 de marzo de 2023|año=2006|páginas=127-129|idioma=Valenciano}}</ref> |
| | | | |
| − | ====Els Demostratius====
| + | ===Els Demostratius=== |
| | {{AP|Demostratius en valencià}} | | {{AP|Demostratius en valencià}} |
| | Els [[demostratius en valencià|determinats demostratius]] tenen la funció de senyalar la posició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma: | | Els [[demostratius en valencià|determinats demostratius]] tenen la funció de senyalar la posició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma: |
| Llínea 207: |
Llínea 207: |
| | * No s'accepten les formes ''aquest'' (este) i ''aqueix'' (eixe), agenes al valencià les quals la AVL també inclou. | | * No s'accepten les formes ''aquest'' (este) i ''aqueix'' (eixe), agenes al valencià les quals la AVL també inclou. |
| | | | |
| − | * Se permeten les variacions ''est'' i ''eix'' quan la paraula que les seguix comença per vocal o h i són recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica mostrant la seua pronunciació habitual: est estiu, eix home, est atre chic.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 diciembre 2021}}</ref> | + | * Se permeten les variacions ''est'' i ''eix'' quan la paraula que les seguix comença per vocal o hac i són recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica mostrant la seua pronunciació habitual: est estiu, eix home, est atre chic.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 diciembre 2021}}</ref> |
| | | | |
| | == Sobre els dialectes == | | == Sobre els dialectes == |