Estació de Euston

Estació de Euston

Euston [ˈjuːstən] és una estació ferroviària situada en el nort de l'àrea central de la ciutat de Londres, en el districte de Camden.

És l'estació terminal de la llínea West Coast Main Line, que connecta Londres en l'oest i noroest d'Anglaterra, el nort de Gales i algunes zones d'Escòcia. Entre els destins figuren Northampton, Coventry, Birmingham, Stoke-on-Trent, Liverpool, Mánchester, Preston, Carlisle, Glasgow i Holyhead (a on hi ha una conexió de transbordador cap a Dublín). Es troba a poca distància de l'estació de King's Cross, final de l'East Coast Main Line, per lo que són corrents els enllaços a peu entre estes estacions.

Història

Euston va ser la primera estació ferroviària de l'interior de Londres a l'atre costat del riu, alguna cosa que actualment és difícil de notar, ya que l'estació va ser reconstruïda completament en estil internacional. Va ser inaugurada el 20 de juliol de 1837 com a estació terme de la companyia London and Birmingham Railway. Va ser planejada pel conegut arquitecte Philip Hardwick. Es componia solament de 2 vies, una d'eixides i una atra d'arribades. Fins a 1844, els trens aplegaven a l'estació gràcies a la pendent de la llínea i eixien per mig de cables fins a Camden Town, ya que no estava autorisat usar locomotores en Euston.

El tràfic de l'estació va aumentar ràpidament, per lo que va rebre vàries ampliacions successives, especialment en la década de 1840. La principal en 1849 incloïa un gran hall en estil clàssic, en numeroses escultures entre elles alegoria a les ciutats en les que enllaçava (Liverpool, Mánchester, etc.).

L'estació va continuar en el mateix estat fins a la década dels anys 1960. Tot el conjunt en estil clàssic va ser demolit i substituït per un edifici completament nou. l'estil internacional de l'edifici sorgix com a símbol de la modernisació del ferrocarril en un moment en el que les llínees estaven sent electrificadas, lo que inclou l'us d'unitats de tren molt més modernes.

El nou conjunt va ser inaugurat en 1968, encara que les obres en l'entorn i la nova plaça front a l'estació varen continuar posteriorment. En 1970 es va inaugurar el conjunt complet, incloent torres d'oficines.

S'han propost vàries futures ampliacions de l'estació, i que l'estació siga l'orige de la llínea d'alta velocitat HS2, que uniria Londres en algunes de les principals ciutats del Regne Unit.

Servicis

Caledonian Sleeper classe 92 dins de l'estació

L'estació reunix servicis de mija distància cap als Midlands i una llínea del London Overground, en servicis de llarga distància que unixen Londres en les principals ciutats de l'oest del Regne Unit.

Els molls 1 a 7 i 12 a 18 són utilisats per Avanti West Coast (abans Virgin trains) per a servicis freqüents de llarga distància cap a les ciutats de Birmingham, Mánchester, Liverpool, Chester i Glasgow, en alguna freqüència al dia fins a Edimburc.

Els molls 8 a 15 i 17 són amprats per West Midlands trains per als trens cap a Midlands.

El moll 9 servix per a la llínea del London Overground, que comença en Euston i finalisa en Watford Junction.

Ademés, la companyia Caledònia sleeper usa l'estació com a orige dels seus servicis nocturns en coches llit que conecten Londres en gran part d'Escòcia.