Anar al contingut

Estepterio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Estepterio (


La festa en sí

[editar | editar còdic]

El seu caràcter mistérico i llocs del cult

[editar | editar còdic]

Esta festa assumia un caràcter mistérico i en part la celebraven els iniciats.
Una part de la festa transcorria llunt, en el vall del Tempe, en Tesalia septentrional, a on segons pareix es representava la lluita d'Apolo contra Pitón aixina com la seua posterior fugida a Tempe. Alguns indicaven que va marchar a Tempe per a purificar-se de la mort de Pitó, i uns atres que va anar fins a allí seguint a Pitó.[1]

En la zona sagrada, un espai circular junt al pòrtic dels atenienses en Delfos, es construïa una cabanya de fusta i al costat o dins es disponia una taula. La cabanya representava la cova del dragó o segons una interpretació racionalista, la sèu d'un rei o d'un tirà, puix Evémero fa de Pitó un antic sobirà del país.

Llitúrgia

[editar | editar còdic]

Un chicon "els pares del qual vivien encara" entrabar en la plaça en un sèquit de portadors d'antorches (lampadóforos). Capcionaven fòc a la cabanya, tiraven la taula i, sense tornar el cap, fugien per les distintes portes del recint sagrat. El chicon i els seus companyers tenien que "errar" fins a aplegar a la vall del Tempe, a on es purificaven en el riu i oferien sacrificis.

La cerimònia de la plaça de Delfos sembla ser que se celebrava sense testics profans. Tota la població de les afores acodix, nos conta Claudio Eliano en la seua Història vària, "i participa, sacrifica i organisa begudes en comuna. Les persones que sacrifiquen són tan numeroses que tots els que s'acosten a peu o en barca són acollits pels aromes més agradables".

Despuix de coronar-se en llorer, els jóvens delfios tornaven pel camí "cridat Pitia", que passava a través de les Termópilas.[2]

Interpretació del rito

[editar | editar còdic]

Alguns autors moderns han explicat esta festa com un rito de pas, d'iniciació de l'infància a l'adolescència o, com un rito d'any nou, representant la cabanya l'any vell. Estes explicacions es contradiuen en el fet de que la festa no era anual, sino que se celebrava cada huit anys.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plutarco, Qüestions gregues 12, (293C)
  2. 2,0 2,1 Claudio Eliano, Històries curioses III,1.


Referències

[editar | editar còdic]