Esterilidad

La esterilidad és una anomalia que impedix la reproducció d'un organisme viu, per alteracions de l'estructura o del funcionament dels seus òrguens sexuals o a que els seus gamets són defectuosos. Les causes de l'esterilitat són molt diverses i varien en funció del sexe.

Estes causes es deuen en un 65% dels casos a causes femenines, un atre 25% de les voltes a causes masculines, un 10% de les voltes a causes que no són ni masculines ni femenines sino que són combinades quan es posa en contacte el semen masculí en el moc cervical femení, és lo que cridem incompatibilitat moc-semen. Per últim existix un 15% de casos en els quals apareix una esterilitat i no es descobrix una causa etiológica i és lo que cridem Esterilidad sense Causa Aparent, coneguda per la sigla ESCA. No obstant alguna cosa que ocorre freqüentment és que existixca més d'una causa que desemboca en l'esterilitat i se sumen més d'una causa femenina associada a una masculina, referent a la dòna, les causes poden ser la falta d'ovulació per qüestions hormonals, malformacions en els òrguens sexuals, radiacions nocives, les seqüeles de malalties tals com la tuberculosis o la gonocòcia i l'existència de quistes, fibroma o pòlips. Els factors tòxics que ocasionen disrupción hormonal reben poca atenció pero tenen una rellevància creixent, des dels presents en l'àmbit domèstic fins al laboral i mig ambient general. Una atra causa important d'infertilitat femenina és el pes de la dòna. Tenen menys possibilitats de concebre tant les dònes en un índex de massa corporal superior a 29 (sobrepés, propenc a obesitat lleu) com les que tenen un índex de massa corporal inferior a 19 (propenc a desnutrición o problema de salut).

Sobre el home, una de les causes freqüents és d'orige genètic: si es produïx una trisomía en algun parell de gens del ADN, esta es manifesta en efectes generalment desfavorables, com poden ser el síndrome de Klinefelter. L'esterilitat és, per eixemple, una de les manifestacions d'este últim síndrome. Atres causes poden ser la producció d'una cantitat de semen per baix de lo necessari per a fecundar l'òvul, la movilitat defectuosa dels espermatozoides encara que el seu número siga adequat, l'obstrucció dels conductes pels que transiten, la disfunció eréctil, seqüeles de malalties com les parotiditis, o febra urliana, varicocele, radiacions nocives (ionizantes i no ionizantes), el cafeísmo i l'alcoholisme.

Tipos de esterilitat

Segons la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE, per les seues sigles en anglés) l'esterilitat o incapacitat d'embaràs d'una parella despuix d'un any exposts al coit pot ser de dos tipos:

• Esterilidad primària: La parella mai ha conseguit un embaràs de les maneres naturals.
• Esterilidad secundària: Despuix d'un primer embaràs, la parella no conseguix tindre un atre embaràs. Tenen que transcórrer a lo manco dotze mesos des de l'embaràs per a que es considere esterilitat secundària.

Per un atre costat la ESHRE engloba atres definicions més relacionades en l'esterilitat. Es resumixen en les següents:

• Fertilitat: capacitat de quedar-se embarassada despuix de haver practicat el coit de manera regular durant el periodo d'un any.
• Infertilitat: pot definir-se com l'incapacitat de quedar-se embarassada despuix de haver practicat el coit de manera regular durant el periodo d'un any.
• Fecundabilidad: provabilitat de quedar-se embarassada durant un cicle menstrual.
• Fecunditat: provabilitat, dins d'un cicle menstrual en exposició regular al coit, de que el feto estiga viu i siga de condició viable.
• Sub fertilitat: capacitat de quedar-se embarassada sense cap ajuda mèdica, havent practicat el coit de manera regular durant més d'un any.

És important no confondre els térmens de "infertilitat" i "esterilitat": l'infertilitat fa referència a l'impossibilitat de terminar la gestació de forma satisfactòria, mentres que l'esterilitat es referix a l'incapacitat de concebre; és dir, fa referència a una fase molt més inicial dins de la reproducció.

Diagnòstic

Per a establir un diagnòstic l'especialiste seguirà un procediment que comprén distintes etapes.

• Anamnesis: interrogatori sobre senyes generals de salut, antecedents mèdics, etc.
• Exploració física: inspecció i examen de la parella, del cos en general i de l'aparat genital en particular.
• Proves diagnòstiques: en el varó es començarà en el seminograma. En la dòna es realisaran: analítica general, estudi citològic, cultiu cervicovaginal, temperatura basal durant tres mesos, analítica hormonal, biòpsia endometrial, ecografia ginecológica, HSG (histerosalpingografía), test poscoital. La HSG o histerosalpingografía consistix en obtindre radiografies en contrast de l'interior de la matriu i de les trompes. En el test postcoital es valora el comportament dels sofrixen alteracions en una regió del sistema nerviós central, en la base del cervell, cridada hipotàlem. Esta zona, per mig de la seua influència sobre la glàndula hipòfisis, determina la cantitat i calitat d'un gran número de secrecions hormonals que es poden vore influïdes negativament si el hipotàlem falla. Les dònes en sérios problemes de pes presenten també alteracions del hipotàlem. Una de les conseqüències és l'anovulaació, o siga, la falta de producció d'òvuls per part de l'ovari. El tractament consistix en donar aquelles hormones que falten (infusió de LH-RH de forma cíclica, injeccions de gonadotrofinas com la FSH, HMG, HCG).

És necessari aclarir els intervals de temps sobre fertilitat/infertilitat. Quan una parella du practicant el coit de manera regular i sense cap tipo de protecció durant un periodo superior a un any sense èxit d'embaràs, es recomana que dita parella inicie un estudi de fertilitat/infertilitat. No obstant, quan es donen causes relacionades en una possible infertilitat tals com l'edat (major de 35 anys en dònes), desviacions de el IMC normal (obesitat o baix pes) que puguen influir a la seua volta en els cicles menstruals normals, historial de malalties pèlviques o testicular, entre uns atres, es recomana que l'estudi comence als 6 mesos d'exposició regular al coit sense protecció, sense obtindre cap resultat exitós.