Pòlip

Archiu:Anatomía de un pólipo coralino.jpg

Anatomia d'un pòlip de coral

En zoologia, un pòlip (grec, 'molts peus') és una de les formes morfològiques (en forma de sac) que poden adoptar els membres del tall dels cnidarios; l'atra és la medusa, en forma de campana.

Els pòlips tenen en l'extrem basal una ventosa o disc pedal, en la que es fixen al substrat, roca o objecte marí, com a closques de moluscs, mentres que en l'extrem opost, o apical, posseïxen un sol orifici, que fa de boca i d'ano, rodejat generalment de tentàculs, encara que alguns pòlips carixen d'ells. En la majoria dels casos, els tentàculs posseïxen cèlules urticantes, denominades nematocistos, per a atrapar als seus assuts o defendre's.

• Pòlip solitari del coral Flabellum en els seus tentàculs estesos al voltant de la boca
  Pòlip solitari del coral Flabellum en els seus tentàculs estesos al voltant de la boca
• Pòlips del coral dur colonial Tubastraea
  Pòlips del coral dur colonial Tubastraea
• Pòlips del coral bla colonial Minabea
  Pòlips del coral bla colonial Minabea

En l'interior del pòlip, es troba la cavitat gastrovascular, que està rodejada per la gastrodermis. Les seues funcions són la digestió dels assuts i la producció de cèlules reproductores. La capa externa de teixit del pòlip es denomina ectodermis, i la seua funció és protectora. Entre l'ectodermis i la gastrodermis es troba la mesoglea que, depenent de les espècies, conté atres tipos de cèlules més o menys desenrollades. La cavitat gastrovascular està dividida per septos, el número de la qual està relacionat en el número de tentàculs, ya siguen huit, si pertany a la subclasse Octocorallia, o sis, o múltiples de sis, si pertany a la subclasse Hexacorallia.

La fase polípoide dels cnidarios és en la que la larva plánula s'adherix i adopta forma de copa. El pòlip es queda fix fins que les condicions climàtiques i l'aliment són suficients. Llavors, depenent de la classe a la que pertanyga, solta les éfiras i estes es convertixen en medusa, o desenrolla l'antozoo del que es tracte.

En el cas dels corals durs, del orde Scleractinia, una volta desenrollat el pòlip, comencen a secretar una placa d'aragonito, cridada placa basal, des del seu disc pedal, construint a partir d'ací l'exoesquelet individual o coralito. Posteriorment, en el cas de les espècies colonials, el pòlip es reproduïx per gemació, i, l'unió dels coralitos conforma el corallum, o esquelet de la colónia coralina. El conjunt dels corallum va formant el sec de coral.

Vore també

• Anthozoa
• Sec de coral
• Cnidaria
• Coral
• Coralito
• Medusa