Estibarsenio
La estibarsenio és un mineral de la classe dels minerals elements, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'arsènic”. Va ser descoberta en 1941 en una mina de Skellefteå, en la província de Västerbotten (Suècia),[1] sent nomenada aixina per la seua composició: antimoni -en llatí stibium- i arsènic. Sinònims poc usats són: allemontita o arsenoestibio.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És una aleació de semimetales d'arsènic i antimoni. Els cristals d'este mineral tenen típicament intercrecimiento en antimoni i arsènic natius.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur impurees com: bismut, ferro i sofre.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix més comunament en vetes hidrotermales, pero també es pot formar en pegmatitas de tipo granit.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: arsènic, arsenolita, antimoni, quermesita, estibina, estibiconita, cervantita, esfalerita, siderita, calcita o cuarzo.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wretblad, P.E., 1941. "Minerals of the Varuträsk pegmatite, XX. Die allemontite und dones system As–Sb". Geol. Fören. Förhandl. Stockholm, 63, 19–48.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estibarsenio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.