Anar al contingut

Estores de Medinaceli

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estores de Medinaceli

Estores de Medinaceli és una localitat espanyola del municipi de Medinaceli, pertanyent a la província de Soria, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Geografia

[editar | editar còdic]

La localitat es troba en el terme municipal soriano de Medinaceli, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Pertany a la comarca d'Arcs de Xaló i en l'àmbit judicial està inclosa en el partit judicial de Almazán. Per ella passa el riu Xaló.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Antany va rebre les denominacions de «Estores del Ducado»[2] i «Estores de Medina».[3] A mitan de el Plantilla:SIGLO, el lloc, per llavors en ajuntament propi, tenia contabilisada una població de 80 habitants.[2] Apareix descrit en el sèptim volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

ESTERAS DEL DUCADO: l. en ayunt. en la prov, de Soria (14 leg.), part. jud. de Medinaceli (1 14), aud. terr. i c. g. de Burgos (36), dióc. de Sigüenza (4): sit. en una vega lliure á l'influència de tots els vents; el seu clima és molt propens á tercianas i reumas: té 26 cases, la de ayunt. que servix de pósito i escola de instruccion primària, á la que concorren 7 alumnes d'abdós sexes, baix la direccion d'un mestre, á la volta sacristán i secretari de ayunt. dotat en 24 fan. de blat pels tres conceptes; una igl. parr. (Ntra. Sra. de l'O) anexa de la de Fuencaliente; el cementeri es troba en posicion que no ofén á la salubritat pública; fòra de la pobl. encara que immediat á la mateixa, sobre la carretera de Madrit á Saragossa, hi ha un parador i contigua al mateix una font de pedra á la que proveïx d'aigües el r. Xaló, el naiximent del qual es troba en 2 manantiales que broten en prou abundància, darrere del mateix parador al peu d'un elevat cerro cridat serra Ministra; confina el térm. N. Fuencaliente; E. Azcamellas; S. Benamira, i O. Bujarrabal i Garbajosa; dins d'ell es troba una bassa de prou estension i profunditat, que farà com uns 60 anys va brotar despues d'una esplosion subterrànea, el fenomen de la qual no va poder observar-se en el mateix moment, per haver ocorregut de nit: el terreny que participa de montuoso i pla és de bona calitat; comprén en la seua totalitat 4,600 fan. de les quals es troben en cultiu 1,500 en esta forma: 700 de primera classe, 600 de segona i 200 de tercera; solament 300 gogen de rec, encara que poguera estenderse este benefici á major número, puix ademas de l'indicat estany i el r. Xaló, que com queda dit brota junt al poble, desagua en aquell una riera que baixa de Benamira i entra pel mateix poble d'Estores. camins: els locals de ferradura, en mijà estat, i la carretera general de Madrit á Saragossa. correu: es rep i despacha en l'estafeta de Medinaceli. prod.: blat pur, ordi, centeno, avena, judias, cigrons, llentilles, pésols, yeros, creïlles, naps, cànem, hortalices, llenya de carrasca i chaparro per a combustible i yerbas de pastura: es cria ganado lanar, vacú, mular, caballar, asnal i de cerda; hi ha caça de perdius, conills, alguna llebre i en el seu temps guales; en el Jalon es peixquen alguns pececillos i molts i bons carrancs: tambien en la bassa es crien barps, pero de molt mal sabor. ind.: la agricola. comerç: esporiacion de algun guanyat i sobrer de fruts á els mercats de Medinaceli i Sigüenza, en els que se sortixen dels artículs que falten. pobl.: 21 vec., 80 alm. cap. prod.: 30,259 rs. 20 mrs. imp.: 16,411. presupost municipal: 320, es cobrix en el producte de les yerbas de pastura i el d'una finca de propis.
(Madoz, 1847, p. 615)


El municipi d'Estores de Medina va desaparéixer en 1969, en fusionar-se en els de Medinaceli, Benamira, Beltejar, Blocona i Fuencaliente de Medina.[3] En 2018 la localitat tenia empadronats 25 habitants.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. [enllaç trencat]
  2. 2,0 2,1 Madoz, 1847, p. 615.
  3. 3,0 3,1 Bolletí Oficial de l'Estat.(301)
    19.654-19.655.ISSN 0212-033X.
  4. Institut Nacional d'Estadística. «Nomenclátor Estores». Consultat el 9 de març de 2019.