Anar al contingut

Estrela binaria de contacte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estrela binaria de contacte
Archiu:An artist’s impression of the hottest and most massive touching double star.jpg
Dibuix de l'estrela binaria de contacte VFTS 352.

En astronomia es denomina binaria de contacte a una estrela binaria les components de la qual estan tan pròximes que omplin les seues lòbuls de Roche,[1] aplegant a tocar-se o a fusionar-se de manera que compartixen la seua capa exterior de gas. Un sistema binario en a on abdós components compartixen les capes exteriors pot cridar-se «binaria de sobrecontacto» (overcontact binary en anglés).[2][3] Pràcticament totes les binarias de contacte són binarias eclipsantes;[4] les binarias eclipsantes de contacte són conegudes com variables W Ursae Majoris, l'arquetip de la qual és l'estrela W Ursae Majoris.[5]

En la següent taula s'arrepleguen algunes binarias de contacte ordenades segons el seu magnitut aparent màxima:

Nom Tipo espectral
de l'estrela principal
Periodo orbital
(dias)
M2/M1* Magnitut
màxima
Magnitut
mínima
ε Coronae Australis F2V 0,5914 0,11 4,74 5,00
44 Bootis G2V 0,2678 0,56 5,80 6,40
V2388 Ophiuchi F3V 0,8023 0,29 6,25 6,55
S Antliae A7V 0,6483 0,87 6,40 6,92
AW Ursae Majoris F2V 0,4387 0,08 6,83 7,13
HT Virginis F8V 0,4077 0,81 7,06 7,48
W Ursae Majoris G2V 0,3336 0,47 7,75 8,48
GR Virginis F8V 0,3470 0,12 7,80 8,25
AG Virginis A8V 0,6427 0,31 8,35 8,93
SV Centauri B2 1,6581 0,84 8,71 9,98
V870 Arae F8 0,3998 0,08 9,00 9,39
XY Leonis K2V 0,2841 0,50 9,45 9,93
RZ Tauri A8V 0,4157 0,36 10,08 10,71
EF Draconis F9V 0,4240 0,16 10,48 10,82

* Relació fotomètrica (o espectroscópica quan no està disponible) entre les masses d'abdós components: Masses iguals = 1.

Font:

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Contact binary [1] archivat en Wayback Machine., David Darling, The Internet Encyclopedia of Science.
  2. Overcontact binary [2] archivat en Wayback Machine., David Darling, The Internet Encyclopedia of Science.
  3. pp. 51–53, An Introduction to Astrophysical Fluïu Dynamics, Michael J. Thompson, London: Imperial College Press, 2006. ISBN 1-86094-615-1.
  4. p. 231, Stellar Rotation, Jean Louis Tassoul, Andrew King, Douglas Lin, Stephen P. Maran, Jim Pringle, and Martin Ward, Cambridge, UK, New York: Cambridge University Press, 2000. ISBN 0-521-77218-4.
  5. p. 19, Double and Multiple Stars and how to Observe Them, James Mullaney, New York, London: Springer, 2005. ISBN 1-85233-751-6.