Estrela nana

El terme estrela nana fa referència a una varietat de distintes classes d'estreles. El terme va ser originalment falcat en 1906 quan l'astrònom danés Ejnar Hertzsprung es va donar conte de que les estreles més roges (classificades com a K i M en l'esquema de classificació de Harvard) podien ser dividides en dos grups distints. O be, molt més lluents que el Sol, o molt més dèbils. Per a distinguir estos grups, els va denominar estreles "jagants" i "nanes", sent aixina les estreles nanes més dèbils i les jagantes més lluentes que el Sol. L'alcanç del terme "nana" es va ampliar posteriorment per a incloure lo següent:

• baix la denominació de estrela nana es fa referència generalment a qualsevol estrela de la seqüència principal, una estrela de classe de lluminositat V.
  • Nanes roges: són estreles de baixa massa de la seqüència principal.
  • Nanes grogues: estreles (nanes) de la seqüència principal en masses comparables a la del Sol.
  • Nanes taronges: són estreles de tipo-K de la seqüència principal.
• Una nana blava és una classe hipotètica d'estreles de massa molt baixa que incrementen la seua temperatura tan pronte com apleguen al final de la seua vida en la seqüència principal.
• Les nanes blanques són estreles compostes per matèria d'electrons degenerados, a pesar de trobar-se en l'etapa final de la seua evolució, no són lo suficientment massives com per a colapsar en una estrela de neutrons o explotar com una supernova de tipo II (estreles menys massives que 9 masses solars).
  • Una nana negra és una nana blanca que s'ha gelat lo suficient de tal manera que ya no emet cap llum visible.
• Una nana marró és un objecte subestelar no lo prou massiu com per a fusionar el hidrogen en heli, encara que lo suficientment massiu per a fusionar deuteri (menys d'aproximadament 0,08 masses solars i més de 13 masses jovianas), aproximadament.