Estrela presecuencia principal

Una estrela de presecuencia principal (estrela o objecte PMS, siglas del anglés pre-main sequence star) és una estrela que està en la fase evolutiva prèvia a la seqüència principal. Es dividixen en estreles T Tauri o estreles FU Orionis (en una massa inferior a 2 masses solars), i estreles Herbig Ae/Be (entre 2 i 8 masses solars).

La font d'energia en estos objectes prové del colapse gravitacional, a diferència de les estreles de seqüència principal, l'energia de la qual s'obté per la fusió nuclear d'hidrogen en el núcleu estelar. En el diagrama HR, l'etapa presecuencia principal per a estreles de massa superior a 0,5 masses solars es traduïx en un moviment a lo llarc dels trayectes evolutius de Hayashi (casi verticalment cap a avall) i més alvance a lo llarc de les trayectes evolutius de Henyey (casi horisontalment a l'esquerra, cap a la seqüència principal).

Les estreles presecuencia principal es poden distinguir de les estreles nanes analisant la seua espectre per a medir la correlació entre gravetat i temperatura. Una estrela PMS apareixerà més «unflada» que una estrela de seqüència principal.

Mentres la matèria circumdant estiga caent sobre la condensació central, l'objecte es considera una protoestrella. Quan l'envoltura de gas i pols circumdant es dispersa i el procés d'acreció es deté, l'estrela es considera una estrela presecuencia principal. Les estreles PMS comencen a ser observables en l'espectre visible quan sobrepassen la llínea de naiximent estelar, situada a la dreta de la seqüència principal en el diagrama HR. L'etapa presecuencia principal dura menys del 1 % de la vida d'una estrela, mentres que l'estrela passarà prop del 80 % de la seua vida en la seqüència principal.

Es creu que durant esta etapa totes les estreles tenen discs circunestelares densos, els llocs més provables per a la formació planetària.

Vore també

• Disc protoplanetario
• Protoestrella
• Jove objecte estelar