Estroboscopio
El estroboscopio (Plantilla:Eti + σκοπέω [skopéō], ‘observe’) és un instrument inventat pel matemàtic i inventor austríac Simon von Stampfer cap a 1829, que permet visualisar un objecte que està girant com si estiguera immòvil o girant molt llentament. Este principi és usat per a l'estudi d'objectes en rotació o vibració, com les parts de màquines i les cuerdo vibratorias. Va ser desenrollat en la mateixa época en la que el físic belga Joseph Plateau donava a conéixer el seu fenaquistiscopio.
Permet encendre i apagar alguna llum, en un lapsus donat, la cantitat de voltes que un desige. Este dispositiu és molt utilisat en clubs nocturns, en els avions i en la producció de películes per a donar la sensació de moviments ràpits.
En essència un estroboscopio està dotat d'una llàntia, normalment del tipo de descàrrega gaseosa de xenón, similar a les empleades en els flashes de fotografia, en la diferència de que en lloc d'un centelleig, emet una série d'ells consecutius i en una freqüència regulable. Si tenim un objecte que està girant a N revoluciones per minut i regulem la freqüència del estroboscopio a N centelleigs/centellejos per minut i allumenem en ell l'objecte giratori, est, en ser allumenat sempre en la mateixa posició, apareixerà a la vista com a immòvil.
Si la freqüència dels centelleigs/centellejos no coincidix exactament en la de gir, pero s'aproxima molt a ella, vorem l'objecte moure's llentament, alvance o arrere segons que la freqüència de centelleig del estroboscopio siga, respectivament, inferior o superior a la de gir.
Una aplicació molt coneguda d'este instrument és l'ajust de la velocitat dels tocadiscos de discs de vinil. Estos aparats duen dibuixades unes marques en la vora del plat giradiscos, marques que són allumenades per la llum d'una llàntia de descàrrega gaseosa, en este cas de neó, alimentada per la corrent alterna de la ret elèctrica de 50 Hz o de 60 Hz (en la majoria dels països americans). En estar calculat el número de marques per a que, en la velocitat de gir correcta passaran 50 o 60 marques cada segon per davant de la llàntia de neó, les marques apareixen immòvils quan efectivament la velocitat és la correcta. La majoria dels tocadiscos té dos bandes per a una idèntica velocitat de gir, per a ajustar esta ben fora en corrent alterna de 50 o 60 Hz.
El estroboscopio s'utilisa també per a verificar la velocitat de gir de màquinas i motorés de diverses classes, sense necessitat d'efectuar acoplament elèctric o mecànic algun.
De manera inversa, si es pega en un disc giratori diverses imàgens corresponents a distintes fases del moviment d'un objecte i li l'allumena en el estroboscopio de tal forma que es produïxca un centelleig cada volta que passe davant la vista una image, quedant el plat sense allumenar durant l'espai que media entre una image i una atra, el resultat serà que l'objecte serà observat en moviment. En este principi, denominat efecte estroboscópico, estan basades les películes de dibuixos animats.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estroboscopio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.