Etiòpiques

Archiu:Heliodorus of Emesa, Aethiopica, Venice, Gr. 410.jpg

Etiòpiques

Aethiopica (Αἰθιοπικά en grec antic, "Història etiòpica") o Teágenes i Cariclea, és una novela escrita per Heliodoro de Emesa (III o IV sigle) en grec dividida en dèu llibres; es tracta de l'única obra coneguda d'este autor, del que a penes es conserven senyes.

Autor

Sócrates Escolàstic (V sigle d. C.) identifica a l'autor en un cert Heliodoro bisbe de Tríkala, en Tesalia. Nicéforo Calixto (XIV) referix que l'obra va ser escrita en els primers anys d'este bisbe ans que es convertira al cristianisme i que, quan volien forçar-ho a abandonar o renunciar al seu bisbat, va preferir la dimissió. La majoria dels estudiosos rebuja esta identificació. L'informació més exacta sobre Heliodoro l'oferix la seua pròpia obra al final: "Ací termina la Història de les aventures etiòpiques de Teágenes i Cariclea, escrites per Heliodoro, un fenicio d'Emesa, fill de Teodosio i descendent del Sol."

Les Etiòpiques deuen prou a Homero i a Eurípides i, front a la crisis de valors de l'época, una difusa espiritualitat pagana envol l'obra, a on és freqüent l'entorn sacerdotal. El cult predominant és el d'Heli, pero també hi ha visos del neopitagorisme d'Apolonio de Tiana. El títul es deu a que els fets de l'obra se situen al principi i al final de l'obra en Etiopia. És notable la ràpida successió d'events, la varietat dels personages i la viveza de les seues descripcions de conductes i paisages, sempre en escritura senzilla i elegant. Pero lo que s'ha destacat com més digne de senyalar és que la novela comença in miges res, en la mitat de l'argument, que es resol fent que diversos personages descriguen les seues prèvies aventures en narracions retrospectives o a través de diàlecs, alguna cosa que finalment aplega a congregar-los. Homero utilisava esta tècnica en les seues famoses epopeyas Iliada i Odissea, i l'argúcia singulariza a les Etiòpiques entre les demés noveles en grec antic.

Argument

Cariclea, filla del rei Hydaspes i la reina Persinna d'Etiopia, naix blanca perque la seua mare mirava fijament a una estàtua de marbre mentres estava embarassada. Tement ser acusada d'adulteri, Persinna deixa a la seua filla recent naixcuda a càrrec de Sisimitras, un gimnosofista, qui du la criatura a Egipte i la confia a Caricles, un sacerdot Pitio. Cariclea és conduïda a la ciutat de Delfos, a on la fan sacerdot d'Artemisa. Un dia que es troba en els jocs gímnicos d'Atenes, coneix al jove Teágenes, un noble de Tesalia, i els dos s'enamoren. Per a obedir a un oràcul, s'escapen de Delfos ajudats per Calasiris, un sabio egipcíac que ha segut contractat per Persinna per a trobar a Cariclea. Travessen numerosos perills: pirates, bandits, guerres, emboscades, trai­ciones, astúcia, insidias d'enamorats, equívocs, vius confun­didos en morts, morts que parlen, bruixeria, obstàculs de tot gènero, i un naufragi que els tira a la delta del Nilo. Junts i separats travessen per difícils proves conseguint conservar la seua jurada castitat. Per eixemple, Arsacia, dòna del sátrapa d'Egipte Oroondates, concep per Teágenes una passió incómoda i perillosa. Presoners dels perses, els personages principals al final són capturats per l'eixèrcit del rei Hydaspes i conduïts a Meroe; i en el just moment en que van a ser sacrificats als deus pel propi pare de Cariclea, Caricles retorna de Grècia i li desvela la seua verdadera identitat (anagnórisis), en lo que els amants, que han permaneixcut fidels l'u a l'atre, es casen feliçment.