Anar al contingut

Eucalyptus pauciflora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eucalyptus pauciflora (Eucalyptus pauciflora)

Eucalyptus pauciflora, el eucalipto de neu, és un arbre típic del grup mallee del gènero Eucalyptus.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Se li troba usualment en els hàbitats subalpinos de l'est d'Austràlia. Els Eucaliptos de Neu també habiten terres baixes a on poden alcançar altures de 20 metros. El Eucalipto de Neu de les terres baixes és conegut també com Sallee Blanco, Eucalipto Col (Cabbage Gum) o Fresno Col (Cabbage Ash). Espècies similars pero menys conegudes són el Eucalipto Wolgan de Neu (Eucalyptus gregsoniana) i el Eucalipto de Neu Llorón (Eucalyptus lacrimans).

Els eucaliptos de neu es desenrollen tant en boscs tancats com a oberts en altures entre els 1300 i 1800 m s. n. m. en Victoria, Tasmania i Nova Gales del Sur, a on formen el llímit altitudinal de la llínea arbòrea. La distribució de la varietat de terres baixes s'estén per un menut espai entre Queensland i Austràlia Meridional. Pel clareo de boscs queden pocs eucaliptos de neu de terres baixes, per lo que actualment es dediquen recursos considerables per a conservar-los.

Descripció

[editar | editar còdic]

La corfa del Eucalyptus pauciflora és plana i blanca a vert clar i a voltes roja-café, mudant-la en péntols o tires per a donar-li una apariència motejada. Els fulls adultes són usualment lanceoladas a àmpliament lanceoladas en venes laterals ben delineadas, pero poden ser alguna cosa ovadas.

En lloc de perdre els seus fulls en hivern, l'arbre s'adapta al pes de la neu en inclinar les seues branques progressivament per a que les més exteriors s'estenguen verticalment cap a avall i la neu es desprenga dels seus fulls.


Taxonomia

[editar | editar còdic]

Eucalyptus pauciflora va ser descrita per Sieber ex Spreng. i publicat en Systema Vegetabilium, editio decima sexta 4(2): 195. 1827.[1]

Etimologia

Eucalyptus: nom genèric que prové del grec antic: = "be, justament" i kalyptós = "cobert, que recobrix". En Eucalyptus L'Hér., els pétals, soldats entre sí i a voltes també en els sépals, formen part de l'opèrcul, perfectament ajustat al hipanto, que es desprén a l'hora de la floració.[2]

pauciflora: epítet llatío que significa "en poques flors".[3]

Varietats

Tres subespecies són reconegudes, tractades com a espècies per alguns botànics:

  • I. pauciflora subsp. pauciflora Rule, la subespecie nomenada, en capolls no glaucos. Esta és per llunt la forma més estesa
  • I. pauciflora subsp. debeuzevillei (Maiden) L.A.S.Johnson & Blaxell, sense. I. debeuzevillei - Eucalipto nival jounama,[4] en capolls angulars glaucos. Se li troba en el surest de Nova Gales del Sur i al voltant de Falls Creek en Victoria
  • I. pauciflora subsp. niphophila (Maiden & Blakely) L.A.S.Johnson & Blaxell, sense. I. niphophila - Eucalipto nival,[4] en capolls no angulars glaucos. Se li troba en les parts més altes dels Alps Australians, estenent-se a abdós costats de la frontera de Victòria - Nova Gales del Sur.


Els eucaliptos de neu es regeneren per llavor, per brots epicórmicos avall de la corfa i per lignotúberes. És la més tolerant a la fredor de les espècies de Eucalyptus, en la subsp. niphophila sobrevivint temperatures de fins a -18 °C. Ha segut introduït en Noruega.[5]

Varietats i Sinonímia

subsp. pauciflora

  • Eucalyptus coriacea Schauer
  • Eucalyptus pauciflora subsp. parvifructa Rule
  • Eucalyptus phlebophylla Miq.
  • Eucalyptus submultiplinervis Miq.
  • Eucalyptus sylvicultrix F.Muell. ex Benth. nom. inval.

subsp. acerina Rule

subsp. debeuzevillei (Maiden) L.A.S.Johnson & Blaxell

  • Eucalyptus debeuzevillei Maiden

subsp. hedraia Rule

subsp. niphophila (Maiden & Blakely) L.A.S.Johnson & Blaxell

  • Eucalyptus coriacea var. alpina F.Muell. ex Benth.
  • Eucalyptus niphophila Maiden & Blakely
  • Eucalyptus pauciflora var. alba Chippend.
  • Eucalyptus pauciflora var. alpina Ewart

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Eucalyptus pauciflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de març de 2014.
  2. En Flora Vascular
  3. En Epítets Botànics
  4. 4,0 4,1 Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  5. «Eucalipto de Neu en Noruega». Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2009.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons