Euphorbia heterophylla

Euphorbia heterophylla (Euphorbia heterophylla)

La Euphorbia heterophylla Linneo, 1753 és una planta herbàcea de la família de les euforbiáceas.

Distribució geogràfica

Sinaloa, Sonora, Jalisco, Querétaro fins a Yucatán. En Querétaro en el municipi de Cadereyta, en xara xerófilo.

Esta planta s'ha propagat al Sur i Surest d'Àsia, s'ha convertit en una maleza en Índia i Tailàndia, en la que ha invadit els camps de cotó i atres terrenys de productes agrícoles.

Introduïda en fins ornamentals, es propaga ràpidament, convertint-se en una visió comuna als costats de les carreteres i camins rurals.

Descripció

És una espècie abundant, que alcança els 30 a 50 cm d'altura, talle simple, en suc lechoso; fulls heterófilas; flors groguenques, menudes, en bràcteas.

Els fulls en l'extrem superior del talle, prop del ciato, tenen un cridaner color roig escarlata. Els fulls són lobuladas de 4-7 cm de llarc per 1,5-3 cm d'ample.

El talle exuda una llacor de color blanc lechoso tòxic. Els ciatios o falses flors, es troben en grups al cap del peu i són de color groc verdoso. No tenen pétals, el color roig que formen part dels fulls jóvens per coloració. Els fruts són menuts, segmentat en càpsules.

Esta planta a sovint pert el seu color quan es creix com una mala herba selvada. És resistent als herbicida.

Nom comú

Casalina i catalina en Jalisco; contra herba en Sinaloa; habonk-aak, habon-kax, habontey-tianguis en Yucatán; picachalih en Sonora, en Paraguai es coneix com lecherita o ñana kamby (idioma Guaraní) , en Nayarit Candelilla.

Usos

En Quintana Rosegue i Yucatán, s'usa per a sanar els grans. En el làtex lechoso de la planta, es fan "buches" per a curar els fogajes o s'apliquen unes gotes d'este làtex sobre els grans, les úlceras, la erisipela, el mal dels ulls i les barrugas. Ademés, es pot usar tota la planta en infusió per a llavar les ferides i aplicar banys contra la sarna. Els fulls en decocció s'ampren per a baixar l'inflamació i s'usa el làtex, extret dels tallos i fulls, serenats i refregades, com antiséptico urinari.

Història

En el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, Vicente Cervantes menciona: "quan les nodrices advertixen escassea de llet, prenen per a aumentar-la, segons es persuadixen, l'infusió d'esta flor, es pot mesclar en pulque, o be hervir en este sol la flor".

Per a el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, Maximino Martínez la senyala com curativo de les malalties exantemáticas. Narciso Souza referix: "el seu làtex és amprat externament contra la erisipela".

Taxonomia

Euphorbia heterophylla va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 453. 1753.

Etimologia

Euphorbia: nom genèric que deriva del mege grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 a. C. - 23), Euphorbus, en el seu honor – o en alusió a la seua gran pancha – ya que usava mèdicament Euphorbia resinifera. En 1753 Carlos Linneo va assignar el nom a tot el gènero.

heterophylla: epítet latino que significa "en diferents fulls".

Sinonímia

• Tithymalus heterophyllus (L.) Haw. (1812).
• Cyathophora heterophyla (L.) Raf. (1838).
• Poinsettia heterophylla (L.) Klotzsch & Garcke (1859).
• Euphorbia elliptica Lam. (1788).
• Euphorbia linifolia Vahl (1791), nom. illeg.
• Euphorbia geniculata Ortega (1797).
• Euphorbia prunifolia Jacq. (1798).
• Tithymalus prunifolius (Jacq.) Haw. (1812).
• Euphorbia frangulifolia Kunth in F.W.H.von Humboldt (1817).
• Agaloma angustifolia Raf. (1838).
• Cyathophora ciliata Raf. (1838).
• Cyathophora picta Raf. (1838).
• Euphorbia angustifolia Lockh. ex G.Dò in R.Sweet (1839), nom. nud.
• Euphorbia lockhartii Steud. (1840), nom. inval.
• Euphorbia trachyphylla A.Rich. in R.de la Sagra (1850).
• Euphorbia morisoniana Klotzsch in B.Seemann (1853).
• Poinsettia frangulifolia (Kunth) Klotzsch & Garcke (1859).
• Poinsettia geniculata (Ortega) Klotzsch & Garcke (1859).
• Poinsettia morisoniana (Klotzsch) Klotzsch & Garcke (1859).
• Poinsettia prunifolia (Jacq.) Klotzsch & Garcke (1859).
• Poinsettia ruiziana Klotzsch & Garcke (1860).
• Euphorbia havanensis Willd. ex Boiss. in A.P.de Candolle (1862), pro syn.
• Euphorbia pandurata Huber (1871).
• Euphorbia prunifolia var. angustifolia Müll.Arg. in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1874).
• Euphorbia prunifolia var. genuïna Müll.Arg. in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1874), nom. inval.
• Euphorbia prunifolia var. repanda Müll.Arg. in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1874).
• Poinsettia havanensis Small (1903).
• Euphorbia prunifolia f. silvatica Chodat & Hassl. (1905).
• Euphorbia taiwaniana S.S.Ying (1987).
• Euphorbia epilobiifolia W.T.Wang (1988).

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica
• Taxonomia de les Euforbiáceas
• Inflorescència en forma de Ciato

Referències

Bibliografia

1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
4. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
5. Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banc Central de l'Equador, Quito.
6. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
7. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
8. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
9. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
10. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Euphorbia heterophylla.