Anar al contingut

Eupithecia analoga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Euphitecia analoga (Eupithecia analoga)

Euphitecia analoga és una espècie d'arna de la família Geometridae.[1] L'espècie va ser descrita per primera volta per Alexey Diakonoff havent segut descrita en 1926, en distribució en Europa. Els sintipos de l'espècie varen ser descrites en les afores de Minusinsk, Abakán i l'holotip en Naarden. Conta en dos subespecies: Eupithecia europaea Lempke, 1969 i Tephroclystia nageli Skala, 1929. L'espècie s'alimenta principalment de Picea abies.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una arna chicoteta en una envergadura de Plantilla:Convertir, prima i de color marró grisácea.[3] La llongitut de l'ala anterior és d'entre Plantilla:Convertir. La palometa té ales blanquecinas en llínees travesseres marrons i una taca central clara en les ales anteriors. Té palpes prou llarcs. L'espècie és molt similar a la Eupithecia abietaria, pero és clarament més chicoteta i les marques obscures en les ales són de color marró obscur, no negres, especialment evident en la taca obscura en les ales anteriors. L'ala anterior té una banda travessera semicircular marró prou ampla en la raïl. Una miqueta dins del centre de l'ala té una taca ovalada de color marró chocolate. La banda travessera de l'ala anterior en el mig està menys marcada que en el I. abietaria que és en forma de con. La vora exterior de l'ala anterior és marró en una franja creuada en zigzag blanca. La oruga és de color gris rosat, en chicotetes taques negres disperses.

Distribució

[editar | editar còdic]

L'espècie es pot trobar des d'Europa Occidental fins als Montes Urales i Siberia. En el nort, la cordillera s'estén al nort del círcul polar. Al sur es troba fins als Alps.

Cicle vital

[editar | editar còdic]

I. analoga es troba en boscs de coníferes a on utilisa avets com a plantes hospedantes. La oruga viuen en avets i pins encara que ocasionalment dins i fòra de les agallas causades per pulgones. Allí també es produïx la bua. La oruga es pot trobar de juny a agost. L'espècie passa l'hivern com a bua. Hi ha una generació anual que vola des de principis de maig fins a mediats de juliol.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2000) Catalogus lepidopterorum norvegiae, Lepidopterologisk Arbeidsgruppe [o.a.]. ISBN 978-82-995095-1-0.
  2. Scoble, Malcolm J. (2023-03-20). Geometrid Moths of the World: A Catalogue: Volume 1 (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54200-6.
  3. (2021-11-29) Larentinae II: (Perizomini and Eupitheciini) (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-30863-3.