Eupithecia centaureata
Eupithecia centaureata és una espècie d'arna de la família Geometridae.[1] L'espècie va ser descrita per primera volta per Denis i Schiffermüller havent segut descrita en 1775, en distribució en Àsia i Àfrica. El holotip de l'espècie va ser descrita en la regió de Mkhachkala, Petrovsk.[2] Uns atres sintipos han segut descrites en Viena, els boscs del mont Kènia i en Suïssa.[3] Basat en estructures morfològiques, Vojnits va presentar la I. centaureata com grup d'espècies, el qual va ser detallat després per Mironov en 2003. Conta en dos subespecies: Eupithecia centaureata dagestani Vojnits, 1977 i Eupithecia centaureata dsharkendi Vojnits, 1977.
Distribució
[editar | editar còdic]I. centaureata és una espècie comuna en tota la regió paleártica. S'ha descrit en Europa, Àsia Central, Mongòlia, el sur de Siberia, el est de China (en particular en la Guangdong) i la República de China), el Oriente Pròxim i el Àfrica del Nort. Està molt estesa fins a Síria, Líban i Israel.Plantilla:R Ocorre des del nort fins al sur de Escandinavia i al voltant de la mar Bàltica. En l'est, l'àrea de distribució s'estén pels països bàltics, Ucrània, Rússia, la regió del Caucas, Siberia i la regió de Amur. En Espanya s'ha descrit en Cantàbria, Astúries i el País Vasc.[4]
L'espècie es troba en boscs oberts, en les vores dels boscs, en jardins i parcs, pero també en ales solejades i semiáridas i en brezales de ginebrera.Plantilla:R En Europa Central s'ha registrat en les cadenes montanyoses baixes fins a uns Plantilla:Convertir i en els Alps fins a Plantilla:Convertir. L'espècie molt comuna en el sur d'Anglaterra i Irlanda, més escassa en Escòcia; també Europa i Àsia occidental, i comú en el peñón de Gibraltar.[5]
La imago es pot trobar durant tot l'estiu, parcialment en doble crío, recolzada en tanques, murs, etc., en les proximitats de boscs i jardins, aixina com en els tallos i fulls de les plantes, les ales blanques la convertix en un insecte cridaner. De nit vola sobre les flors que serviran d'aliment a la seua larva i se sent especialment atret per la llum.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]I. centaureata és una espècie distintiva, totes les ales són en gran part blanques a excepció d'una taca negra en la costa de les ales anteriors. La envergadura és de Plantilla:Convertir, especialment en la subespecie Eupithecia oblongata f. obscura (potser desenrollada principalment en Àsia pero també registrada en el Tirol). El color de fondo d'abdós ales té un matís fumat.[7] En la subespecie Eupithecia oblongata var. centralisata, descrita principalment en Palestina i Àsia Central, les marques són més dèbils, a voltes (llevat la marca discal) casi completament obsoletes.Plantilla:R La oruga és llarga i prima, estretint-se llaugerament cap al cap.[8] Són de color blanc groguenc en una franja dorsal roja i taques roges en forma de ferradura que recorren els costats. La seua regió cabal sol ser blanquecina. Atres varietats tenen una coloració ocre que va a verdoza clara, algunes sense les franges dorsals.[8]
Genoma
[editar | editar còdic]S'ha publicat un ensamblage del genoma d'un individu mascle Eupithecia centaureata presentant una extensió de 465,6 megabases. La major part de l'ensamblage està estructurat en 32 pseudomoléculas cromosòmiques, inclós el cromosoma sexual Z ensamblado. El genoma mitocondrial també ha segut ensamblado i té 15,3 kilobases de llongitut. L'anotació genètica d'este ensamblage va identificar 18.717 genés codificantes de proteïnas.[9]
Eupithecia centaureata és part d'un linaje independents en genomes que han evadit restriccions i han sofrit una extensa reorganisació, ya siga per numeroses fissions o per una combinació d'events de fusió i fissió. Estes fusions tendixen a involucrar elements ancestrals menuts i rics en repeticions o del cromosoma Z.[10] En atres linajes de lepidopteras, les fusions són rares i les fissions són encara més rares. I. centaureata conta en dos fissions ademés de segments ancestrals que s'han fusionat en atres porcions que existixen com a cromosomes separats, com a resultat de dos fissions una en 200 a 275 de seqüències ortólogas.Plantilla:R
.
Cicle de vida
[editar | editar còdic]A sovint es produïxen dos nidadas cada any i els adults es poden vore en abundància durant el estiu i el autumne.Plantilla:R Quan es posa, l'ou és inicialment blanquecino i després es torna groguenc. La superfície té un patró de clots. Les arnes volen de nit i se senten atretes per les flors lluminoses i riques en néctar. S'alimenten de juliol a setembre en una varietat de plantes alimentícies, de les quals les flors de Jacobaea vulgaris, Solidago virgaurea i Eupatorium cannabinum semblen ser les més comunes.[6]
La oruga és prou variable pero sol ser verda o groga, a sovint en marques roges. S'alimenta de les flors d'una varietat de plantes. L'espècie passa l'hivern com bua, que és pardusca és relativament curta. El cremaster és ample i la punta curta en 8 cerdes fines.
Plantes d'aliment
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mironov, Vladimir (2024-02-06). Larentiinae II: (Perizomini and Eupitheciini) (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-69161-2.
- ↑ Scoble, Malcolm J. (2023-03-20). Geometrid Moths of the World: A Catalogue: Volume 1 (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54200-6.
- ↑ Mironov, Vladimir; Galsworthy, Sir Anthony Charres (2013-11-01). The Eupithecia of China: A Revision (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-25453-4.
- ↑ Plant, C. W., Petty, S. J., Farino, T., & Botham, M. S. (2014). Eupithecia exiguata (Hübner, 1813) new to the Iberian Peninsula, with notes on other pug moths Eupitheciini in Cantàbria, Spain (Lepidoptera: Geometridae). SHILAP Revista de lepidopterología, 42(162). Accesado el 17 d'abril de 2024
- ↑ (1907) Bulletin of Miscellaneous Information (en en), H.M. Stationery Office.
- ↑ 6,0 6,1 Tutt, James William (1906). The Entomologist's Record and Journal of Variation (en en), Charles Phipps..
- ↑ Zoology, British Museum (Natural History) Department of; Walker, Francis (1861). List of the Specimens of Lepidopterous Insects in the Collection of the British Museum ... (en en), order of the Trustees.
- ↑ 8,0 8,1 Wilson, Owen S. (1880). The Larvæ of the British Lepidoptera and Their Food Plants (en en), L. Reeve.
- ↑ Wellcome Open Research.8
- 132.ISSN 2398-502X.doi:10.12688/wellcomeopenres.19249.1.Consultat el 2024-04-17.
- ↑ Wright, Charlotte J., Lewis Stevens, Alexander Mackintosh, Mara Lawniczak, and Mark Blaxter. "Chromosome evolution in Lepidoptera." bioRxiv (2023): 2023-05. Accesado el 17 d'abril de 2024
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eupithecia centaureata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.