Euríalo
Euríalo (Plantilla:Lang-grc, en latín: Euryalus) era una fortalea de Siracusa situada en les Epípolas. És un dels proyectes de fortificació més ambiciosos que es conserven de l'Antiguetat i un rar eixemple de la tecnologia de fortificació de l'época.[1][2][3]
La fortalea estava situada en el punt més alt del replanell de les Epípolas de Siracusa, en el cantó més occidental del recint amurallado, i protegia la zona de Epípolasi i una important via que conduïa a la ciutat des de l'interior de l'illa. Les ruïnes de la fortalea es troben a l'oest de l'actual ciutat de Siracusa.[1][2][3]
Història
[editar | editar còdic]
_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto_-_17-Oct-2008.jpg){kind=link}
La fortalea de Euríalo va ser construïda originalment baix el tirà Dionisio I de Siracusa durant el periodo clàssic entorn a 402-397 a. C., com a part de les muralles de la regió de Epípolas. L'objectiu era protegir la ciutat de l'amenaça de Cartago. Aixina que, la fortalea encara no existia en l'época de l'expedició a Sicília d'Atenes en 415-413 a. C. No obstant, Tucídides menciona el pico, llavors sense fortificar, com un lloc des del que es podia prendre fàcilment el restant de les Epípolas, i que servia de clau per al control ateniense de la regió. Esta va anar provablement una de les raons per les que els siracusanos fortificaron el lloc poc despuix.[1][2][4] El nom de la fortalea significava «de base àmplia».[5]
La fortalea de Euríalo va repelir un atac d'Amílcar Giscón dirigit pels cartagineses durant el govern Agatocles.[6] La fortalea va ser reforçada i modificada en vàries etapes fins al periodo helenístico i l'época d'Hierón II (269-215 a. C.), per a tindre en conte els canvis en les tècniques de guerra en l'estadi més alvançat de la poliorcética (tècnica del sitie de ciutats) helenística. El seu dissenyador en eixa etapa, en la República romana ya amenaçada, va ser Arquímedes. La majoria de les fortificacions que es conserven semblen datar d'este periodo.[1][2][3]
Euríalo va eixercitar un paper important en la segona guerra púnica, quan els romans varen posar lloc a la ciutat en 214-212 a. C. Marcelo. En aquella época, la fortalea va poder resistir en la seua pròpia guarnició, inclús en acabant de que els romans hagueren conquistat el restant de les Epípolas. Açò va permetre als siracusanos amenaçar als romans, que sitiaven la ciutat i atacaven el districte de Acradina per la retaguàrdia.[2][7]
La fortalea seguia en us durant l'Imperi bizantí. La seua ubicació no es va conéixer en certea fins a el XIX. En aquella época, alguns varen sugerir que Euríalo es trobava encara més a l'oest, en Belvedere. Hui en dia, el tossal de la fortalea també es coneix com Mongibellisi.[1][2][3] Inclús en ruïnes, Euríalo és la fortalea grega antiga més gran i millor conservada.[3][7]
Descripció
[editar | editar còdic]
La fortalea de Euríalo estava situada en el punt més alt de les Epípolas, a una altitut d'uns 170 metros sobre el nivell del mar.[7] Cobria una superfície d'uns 15 000 m2. El núcleu de la fortalea estava dividit en dos parts, sent l'occidental un quadrilàter de forma irregular en torres per a catapultas i barracons. La part oriental la conectava en el recint amurallado i contenia, entre atres coses, grans depòsits d'aigua.[1][2][3]
La porta principal de la fortalea estava a l'est, cap a la ciutat. Prop d'ella hi havia una atra porta, la porta doble de la muralla de la ciutat, protegida per la fortalea, en torres a abdós costats. En el costat oest de la fortalea s'havien excavat grans i profunts fossos en la roca per a evitar atacs directes des d'este costat. També hi havia un fos al sur del núcleu. Les parts de la fortalea estaven conectades per túnels subterràneus, a través dels quals també era possible eixir de la fortalea durant un sege sense posar en perill la pròpia fortalea.[1][2][3]
Les catapultes eren un invent nou en l'época en que es va construir la fortalea. Encara que encara eren relativament primitives en aquella época, varen fer que les fortificacions més altes, com Euríalo, anaren encara més importants per a la guerra.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2024-08-24.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 (1854).Dictionary of Greek and Roman Geography.Little, Brown and Company.Consultat el 2024-08-24.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 (2000) Antiikin käsikirja (en fi), Otava, pp. 161–162. ISBN 951-1-12387-4.
- ↑ Tucídides, Història de la guerra del Peloponeso 6,99; 7,2.
- ↑ (1940).A Greek-English Lexicon.Oxford University Press / Perseus Digital Library, Tufts University.Consultat el 2024-08-24.
- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica 20,29.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Syracuse, Euryalus» (en en). Livius.org. Consultat el 2024-08-24.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euríalo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.