Eusthenopteron

Eusthenopteron

Eusthenopteron és un gènero de peixos sarcopterigios que ha conseguit estat d'icon pel seu anatomia propenca en la dels tetrápodos. La visió científica usual d'este animal ho mostrava emergint de l'aigua per a desplaçar-se per terra; no obstant els paleontòlecs actuals convenen majoritàriament en que era un animal pelágico. El gènero Eusthenopteron es coneix be per la troballa de restants de vàries espècies que varen viure durant l'últim periodo Devónico, fa prop de 385 millons d'anys, en aigües dolces i salades de Norteamérica i Europa. Eusthenopteron va anar inicialment descrit per J. F. Whiteaves en 1881, com a part d'una gran colecció de peixos fòssilés obtinguts en Miguasha, Quebec. El seu nom vol dir "aleta forta".

Descripció anatòmica

Archiu:Eusthenopteron foordi.jpg

Eusthenopteron foordi.

Anatómicament, Eusthenopteron compartix moltes característiques úniques en els primers tetrápodos coneguts. Té en comú, per eixemple, un patró similar en els oss que assenten en el cràneu en les formes de Ichthyostega i Acanthostega. Eusthenopteron, com atres peixos tetrapodomorfos, tenia les finestres del nas internes, característica que es troba solament en animals terrestres i sarcopterigios. També tenia dents laberintodontes, lo que constituïx una traça comuna de tots els tetrápodos primitius.

Com els atres sarcopterigios basals, Eusthenopteron tenia un cràneu bipartito, que es abisagraba cap a la mitat a lo llarc del empalme intracraneal. La notorietat de Eusthenopteron prové del patró del endoesqueleto dels seus aletes, que du un húmer, un cúbito, i un ràdio (en l'aleta davantera) i un fèmur, una tébea, i una fíbula distints (en l'aleta pèlvica). Est és el patró característic dels tetrápodos. Ara se sap que és una traça general de les aletes de tots els sarcopterigios fòssils. Es creu que estes fortes aletes ajudaven a Eusthenopteron a desplaçar-se reptando durant époques de sequia, en busca d'un nou hàbitat aquàtic. Dits moviments fora de l'aigua també eren possibles gràcies a la possessió de pulmons ademés d'agallas.

Tenia unes dimensions d'entre 30 i 60 centímetros. El seu coa era característica, ya que el seu perfil era curve i arrematat en tres puntes, a modo de fitora. L'aleta posterior va deure proporcionar-li a l'animal la capacitat de realisar impulsos ràpits, imprescindibles tant per a la caça com per a la fugida.

Archiu:Fishapods.svg

L'especialisació dels vertebrats del Devónico Superior va produir que peixos d'aletes lobulares com Panderichthys tingueren ascendents com Eusthenopteron que podien respirar aire en charcas pantanosas; com Tiktaalik les aletes similars del qual a pates varen poder dur-ho a terra, precedint als primers tetrápodos amfibis com Acanthostega, els peus de la qual tenien huit dígits, i Ichthyostega els membres dels quals eren ben desenrollats. Els sarcopterigios varen evolucionar cap a formes com els celacantos que encara existixen hui en dia.

Sistemàtica

Eusthenopteron es diferencia perceptiblemente de tetrápodos posteriors del Carbonífero en l'absència evident d'una etapa larval reconeguda i d'una metamorfosis definitiva. Inclús en l'espècimen més chicotet conegut de E. foordi (de 29 milímetros), la lepidotriquia cobrix totes les aletes, la qual cosa no succeïx sino fins al cap de la metamorfosis en gèneros com Polyodon. Açò pot indicar que Eusthenopteron es desenrollava directament, en la forma general del cos de l'adult ya present en els alevines.