Expedició de García Jofre de Loaísa
La expedició de García Jofre de Loaísa és una expedició marítima espanyola (1525-1536) dirigida per García Jofré de Loaísa a l'objecte de colonisar les illes Molucas, riques en especiería, la propietat de les quals es disputaven les corones d'Espanya i Portugal.
L'expedició, formada per una flota de sèt naus i 450 hòmens, es va fer a la mar en La Corunya el 24 de juliol de 1525. Figuraven en ella dos dels més insignes marins espanyols de l'història: Juan Sebastián Elcano, que va perdre la vida en l'expedició, i el jovencísimo Andrés de Urdaneta.
Varen realisar numerosos descobriments geogràfics i marítims, pero la seua travessia va ser una successió de desastres, calamitats i desercions. Durant el viage varen morir, entre uns atres, l'almirant Loaísa i Elcano. Tres de les naus no varen aplegar a creuar l'estret de Magallanes i només una, la Santa María de la Victòria, va alcançar les Molucas, a on la tripulació va tindre que enfrontar-se en els portuguesos durant casi un any. Despuix de sofrir innumerables vicissituts a lo llarc d'un duríssim i amarc viage, només 24 hòmens d'esta nau varen retornar a Espanya, Urdaneta entre ells.
Antecedents
[editar | editar còdic]
En 1522, poc despuix de la primera circumnavegació de Juan Sebastián Elcano, Carlos I d'Espanya decidix formar una flota per a conquistar les Illes Molucas per al seu imperi. El motiu era estratègic i econòmic, per la producció d'espècies (clave, pebre, canella i anou moscada) en dites illes —també conegudes com a illes de l'Especiería— i els preus de la qual eren excessivament alts en Europa, a causa de l'oligopoli d'italians i portuguesos.
El 31 de maig de 1524 varen fracassar les reunions que mantenien en Elvas i Badajoz els representants d'Espanya i Portugal sobre la qüestió de la propietat de les illes Molucas. En la finalitat de les conversacions, el rei Carlos I va ordenar que es realisara una expedició a aquelles terres, ya prevista pero paralisada durant les negociacions. Despuix de catorze mesos de preparatius, l'esquadra estava llista per a fer-se a la mar.
El 5 d'abril de 1525, Carlos va nomenar a fra García Jofré de Loaisa, comendador de l'Orde de Sant Joan, capità general de l'Armada i capità general i governador de les illes Molucas, triant-ho pel seu noble linaje i els seus coneiximents de nàutica. En dit nomenament, el monarca establia:
L'expedició
[editar | editar còdic]
L'esquadra la componien les següents naos:
- Santa María de la Victòria, de 360 tonellades, al mando del propi Loaísa.
- Sancti Spiritus, de 240, al mando de Juan Sebastián Elcano, com a pilot major de l'expedició i segon cap.
- Anunciada, de 204, al mando de Pedro de Vora.
- Sant Gabriel, de 156, al mando de Rodrigo de Falca.
- Santa María del Parral, de 96, al mando de Jorge Manrique de Nájera.
- San Lesmes, del mateix tonellage i al mando de Francisco de Hoces.
A elles se sumava el patache Santiago, de 60 tonellades, al mando de Santiago de Guevara, sent la dotació completa de totes elles d'uns 450 hòmens, lo que la convertia en una de les majors expedicions de la seua época. Entre ells estaven alguns veterans de la primera circumnavegació del globo, com el mateix Juan Sebastián Elcano, que era el segon comandant i pilot major, i Rodrigo de Triana, que havia avistar Amèrica en el primer viage de Cristóbal Colón.
Aixina mateix participava en l'expedició, com a ajudant de Elcano, Andrés de Urdaneta, que aplegaria a ser el més gran cosmógrafo del seu temps.
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]La milla marina o milla nàutica medix 1852 metros. Per lo tant 365 milles medixen 675,98 quilómetros.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Arteche, José de. Urdaneta, El dominador dels espais de l'Oceà Pacífic. Espasa-Calp. 1943.
- Fernández de Navarrete, Martín. Biblioteca Marítima Espanyola. Obra pòstuma. Madrit. Imprenta de la viuda de Calero. 1851.
- Fernández Dur, Cesáreo. L'Armada Espanyola, des de l'unió dels regnes de Castella i Aragó. Museu Naval, Madrit, 1973.
- Mariana, Juan de. Història General d'Espanya. Imprenta i Llibreria de Gaspar i Roig, Editors, Madrit, 1849. Tom III.
- Martínez-Valverde i Martínez, Carlos. Enciclopèdia General de la Mar. Garriga, 1958.
- Orellana, Emilio J. Història de la Marina de guerra d'Espanyola, des dels seus orígens fins als nostres dies. Ed. facsímil de 1993. Reproduïx l'edició de Manero Bayarri, Barcelona, 1886. Tom II, Primera part.
- Rosset, Edward. Navegants. Narrativa Històriques. Edhasa. 2006
- Este artícul conté una traducció derivada de «Expedición de García Jofre de Loaísa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.