Expedició de Magallanes i Elcano

Expedició de Magallanes i Elcano

Mapa del primer viage de circumnavegació mundial
(10 de agost de 1519-8 de setembre de 1522)

La expedició de Magallanes i Elcano va ser una expedició marítima espanyola de el XVI.

Va supondre primera circumnavegació de la Terra, la troballa del estret de Magallanes i el descobriment per als europeus d'illes Filipines, ademés del descobriment d'illes Marianes, illes Desventuradas i illa Ámsterdam.

Va ser capitaneada inicialment per Fernando de Magallanes, i completada per Juan Sebastián Elcano.

L'expedició tenia l'inèdit propòsit d'obrir una ruta comercial en les illes de les espècias (illes Molucas, Indonèsia) per occident, buscant un pas marítim entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic.

Estava formada per cinc naus, les quals varen baixar el riu Guadalquivir des de Sevilla el dia 10 d'agost de 1519. Alguns dies despuix, el capità general i els capitans de les atres naus es varen vindre en les chalupas despuix d'ultimar els preparatius, per lo que les naus varen partir definitivament de Sanlúcar de Barrameda el 20 de setembre de 1519. L'esquadra, despuix de haver explorat durant mesos el llitoral americà al sur de Brasil, va conseguir creuar l'estret de Magallanes el 28 de novembre de 1520. En la seua travessia pel Pacífic va aplegar a les illes Filipines, a on, el 27 d'abril de 1521, mor Fernando de Magallanes en la batalla de Mactán. Els expedicionarios varen continuar la navegació fins a les Molucas, objectiu del seu viage, a on varen elegir a Juan Sebastián Elcano per a capitanear el viage de tornada. Navegant cap a l'oest pel oceà Índic i donant el regrés a Àfrica, el 6 de setembre de 1522 la Victoria, única nau que quedava en l'expedició, va retornar a Sanlúcar de Barrameda, convertint-se en la primera embarcació de l'història en donar el regrés al món. Eixe mateix dia la nau va ser remolcada riu dalt fins a Sevilla, per les males condicions en les que es trobava la nau, aplegant dos dies despuix (8 de setembre de 1522) en la seua càrrega d'espècies.

Antecedents

Mapa de Martin Waldseemüller publicat en 1516 mostrant el món conegut pels europeus en l'época.

L'objectiu de Cristóbal Colón va ser navegar cap a l'oest fins a les «Índies» en busca d'espècias i atres riquees d'Àsia. En els seus viages, Colón trobaria or en l'illa de L'Espanyola i en Centroamérica, pero jamai va trobar les illes de les espècies, que hui coneixem com les Illes Molucas, part de l'actual Indonèsia. Ni tan sols en el quart viage de Colón es va poder trobar un pas marítim a l'Àsia que els europeus coneixien.

Despuix del Tractat de Tordesillas de 1494 l'influència en el món havia quedat dividida en dos per una llínea imaginària en l'oceà Atlàntic. Espanya tenia el control de la zona oest, lo que comprenia bona part del continent americà, ademés de les illes Canàries. Portugal, en canvi, controlaria tota la zona este, en territoris que comprenien des d'Àfrica fins al oceà Índic i el pico oriental de Sudamérica, que permetria la colonisació de Brasil. Per tot això Espanya estava molt interessada en una via marítima a Àsia que no implicara navegar cap al sur vorejant Àfrica i després anar cap a l'est fins a l'Índia. El pas per terra de l'Atlàntic al Pacífic ya es coneixia en 1519, perque en 1513 el conquistador espanyol Vasc Núñez de Balboa havia avistar l'oceà Pacífic, al que va cridar «mar del Sur», en una travessia terrestre a través de Centroamérica.

Fernando de Magallanes creïa en la possibilitat d'aplegar a les illes de les espècies navegant cap a l'oest, sense necessitat d'anar en els seus barcos cap a l'est vorejant tota la costa occidental d'Àfrica, i posteriorment retornar a Espanya. El seu pla era molt similar al de Cristóbal Colón. Magallanes, naixcut en Portugal, tenia experiència en la mar i coneixia be les Índies, ya que va passar huit anys com a soldat de l'Armada Portuguesa en l'oceà Índic.

El viage era extremadament complicat, ya que llavors no hi havia cartes de navegació d'eixa zona del món. Els mapes de 1519 no havien cartografiat el recorregut que Magallanes pensava seguir; solament apareixien algunes illes del Carib i les costes des de Centroamérica fins al nort de Brasil, pero no més al sur. En l'est, els mapes que mostraven les costes d'Àsia i Àfrica en el XVI no eren especialment detallats.

Preparatius de l'expedició

Capitulacions de Valladolit

El rei Carlos I d'Espanya tenia 18 anys quan va acceptar finançar l'expedició de Magallanes a les illes de les Espècies en 1518. Ací apareix retratat per Bernard van Orley c. 1517.

Davant el fracàs que va obtindre en expondre els seus propòsits al rei de Portugal, Manuel I, que ya coneixia una via per a navegar cap a Àsia vorejant Àfrica i no tenia necessitat de finançar una nova via, Magallanes va decidir anar a Espanya per a expondre al llavors jove rei Carlos I el seu audaç proyecte. Allí ho va expondre en l'influent respal de Juan d'Aranda i Juan Rodríguez de Fonseca, abdós de la Casa de Contractació de Sevilla, i el del comerciant i prestamiste Cristóbal de Haro.

Acceptat el proyecte per Carlos I, este va acceptar també que Haro sufragara el 25 % de les necessitats financeres del viage, pero va dispondre que, pese a les llimitacions financeres que travessaven les arques reals, la Corona costejara tot el restant.

El 22 de març de 1518 es va firmar en Valladolit unes capitulacions per a l'expedició, en les quals se li otorgava a Magallanes el títul de governador i alvançat de totes les terres que descobrira.

Tant l'oferiment del proyecte primer al rei de Portugal i després al rei d'Espanya, aixina com unes condicions favorables al descobridor, varen ser situacions que també varen ocórrer en el primer viage de Colón.

L'expedició estava formada inicialment per cinc embarcacions en 239 hòmens al mando de Magallanes, en la nau capitana, la Trinitat; les atres quatre naus eren: la Sant Antonio, la Concepció, la Victòria i la Santiago. El segon al mando era l'espanyol Juan de Cartagena, veedor (supervisor) general de l'armada. Juan Sebastián Elcano, que terminaria capitaneando el viage de tornada, va partir com maestre de la Concepció, comandada per Gaspar de Quesada. En l'expedició també viajava Antonio Pigafetta, qui escriuria una crònica del viage.

Composició de la flota a la seua eixida de Càdis

Nau	Tonellage	Tripulació	Capità	Observacions
Trinitat	110	62	Fernando de Magallanes	Termina abordada pels portuguesos en les Molucas, en dèsset marins supervivents, despuix d'intentar sense èxit retornar per l'est creuant el Pacífic, quan era comandada per Gonzalo Gómez d'Espinosa.
Sant Antonio	120	57	Juan de Cartagena	La seua tripulació se subleva en l'estret de Magallanes l'1 de novembre de 1520 i retorna a Sevilla el 6 de maig de 1521.
Concepció	90	44	Gaspar de Quesada	Abandonada i cremada front a l'illa de Bohol (Filipines), per falta de tripulació suficient per a poder fer-la navegar.
Victoria	85	45	Luis de Mendoza	Única en completar l'expedició, si be al mando de Juan Sebastián Elcano.
Santiago	75	31	Juan Serrano	Naufraga el 3 de maig de 1520 en l'estuari del riu Santa Creu (Patagonia argentina)
		239 (total)

Vore també

• Anex:Cronologia de les exploracions
• Desenroll naval ibèric (1400-1600)

Bibliografia

• Fernández de Navarrete, Martín (1837). Expedicions al Maluco, viage de Magallanes i de Elcano, Imprenta Nacional.
• Consultat el 30 de juny de 2018.

• Consultat el 22 de novembre de 2017.
• Miguel Ojeda (1958). Gonzalo Gómez d'Espinosa en l'expedició de Magallanes, El Castellà.