Expedició de la Policia Fronteriça Indo-Tibetano al Mont Everest de 1996
La expedició de la Policia Fronteriça Indo-Tibetana de maig de 1996 per a aplegar al cim del mont Everest, va ocórrer en segon pla del desastre del Everest de 1996, i va resultar en el decés de tres dels seus integrants.
L'expedició va ser liderada pel comandant Mohinder Singh, a qui se li acredita el primer ascens indi al Everest per la cara Nort.[1]
L'expedició
[editar | editar còdic]El 10 de maig de 1996, el subedar Tsewang Samanla, la veta segona Dorje Morup i el cap de condestables Tsewang Paljor varen ser part d'un equip que buscava atacar el cim sobre la cara Nort del Everest.[2] L'equip no contava en l'ajuda de sherpas per a que els guiaren. Varen ser el primer equip de la temporada en pujar per la cara Nort. Seria la seua responsabilitat colocar cordes fixes durant el seu ascens i marcar la sendera al cim. L'equip va quedar atrapat per una tormenta de neu per damunt del campament IV. Mentres tres dels sis integrants varen donar marcha arrere, Samanla, Paljor i Morup varen decidir continuar cap al cim.[3] Samanla era un montañista consumat que ya havia fet cim en el Everest en 1984, i en el Kanchenjunga en 1991.[4] El primer grup estava conformat per Paljor, Samanla, Morup, Jodh Singh i Harbhajan Singh. En acabant de que Jodh i Harbhajan tingueren que retornar al campament base per congelamiento, l'equip va consistir solament en Samanla, Morup i Paljor.
Al voltant de les 6:00 p. m. (3:45 p. m. hora de Nepal), els tres escaladors varen cridar per ràdio al líder de la seua expedició per a informar-li que havien aplegat al cim.[5] Mentres en el campament indi es varen mostrar plens de goig, alguns montañistas en el campament base havien expressat les seues reserves sobre l'horari, ya que era prou vesprada per a estar en el cim. També existix controvèrsia sobre si els tres haurien aplegat realment al cim. El periodiste Jon Krakauer alega que els escaladors es trobaven a 8700 m, aproximadament 150 metros per baix del punt més alt. Açò està basat en una entrevista posterior otorgada per una expedició japonesa a Richard Cowper, del Financial Express de Londres.[6] Per la mala visibilitat i als grossos núvols que varen enfosquir el cim, els escaladors varen creure haver alcançat el cim. Açò també explicaria per qué els escaladors no es varen topar en els equips que havien fet cim des de la cara Sur.[6]
Els tres escaladors varen deixar una ofrena de banderines votivos, khatas i pitó d'escalada. Samanla, líder de l'equip en el cim, va decidir passar temps adicional per a realisar una cerimònia religiosa i va ordenar descendir als atres dos escaladors. No va haver contacte per ràdio despuix d'això. De regrés en els campaments més baixos, els membres dels equips miraven en ansietat dos llànties de caixco movent-se just per damunt del Segon Escaló, a 8570 m. Cap dels tres va conseguir aplegar al campament més pròxim al cim, a 8320 m.
Possible albirament per escaladors japonesos
[editar | editar còdic]L'11 de maig de 1996, el matí en acabant de que Samanla, Paljor i Morup feren el seu atac al cim i es toparen en la tormenta, una expedició japonesa de Fukuoka va iniciar el seu ascens final des de la cara Nort. Els escaladors japonesos informarien haver vist atres escaladors durant el seu assalt al cim—alguna cosa res extraordinari dau el número d'escaladors acampats o escalant els últims 550 m de la montanya eixe dia.
(Les hores són a l'horari de Beijing)
- 6:15 a. m. Hiroshi Hanada i Eisuke Shigekawa (primer equip d'atac japonés) varen eixir del campament VI, a 8300 m. Tres sherpas havien partit per davant.[7]
- 8:45 a. m. Cridada per ràdio al campament base per a reportar rodalia en l'aresta. Just baix de l'aresta es varen creuar en dos escaladors descendint per una corda fixa. En l'aresta, un atre escalador va aparéixer abans del primer camp de neu. No varen poder ser identificats degut a que tots duyen ulleres de protecció i caraces d'oxigen baix les seues capuches. L'equip japonés, sense tindre coneiximent dels escaladors indis extraviats, va creure que es tractaven de membres d'una expedició taiwanesa.[7]
D'acort en Krakauer, l'escalador solitari (potser Paljor)[8] pantaixava i tenia congelamiento per l'exposició a la fredor durant la nit. Els escaladors japonesos ho varen ignorar i varen continuar al cim. Despuix d'ascendir el Segon Escaló, es varen topar en atres dos escaladors, provablement Samanla acompanyat de Morup. Krakauer escriu: «Ningú va dir res. No va haver intercanvi d'aigua, menjar ni oxigen. Els japonesos solament varen passar de llarc...»[6]
- 11:39 a. m. Cridada per ràdio al campament base per a informar haver passat el Segon Escaló, a 8600 m. Varen vore llavors dos escaladors a una distància propenca a 15 m de l'aresta. De nou, va ser impossible identificar-los.[7]
- 3:07 p. m. Hanada, Shigekawa i tres sherpas varen alcançar el cim.
- 3:30 p. m. Inicia el descens. Despuix de passar el camp de neu triangular, varen vore un objecte inidentificable per damunt del Segon Escaló. Avall del Primer Escaló, varen vore una persona en una corda fixa. Shigekawa es va detindre i va cridar per ràdio al campament base. Quan va tornar a alvançar, es va topar en algú, possiblement aquell que havia estat en la corda fixa i que es trobava prop. Varen intercanviar salutacions, pero Shigekawa va ser incapaç d'identificar-ho de nou. L'oxigen del japonés era a penes el suficient per a retornar al campament VI.[7]
- 4:00 p. m. (aproximadament). Un membre de l'expedició índia va informar al campament base d'alvançada dels japonesos que tres hòmens estaven desapareguts. L'equip japonés va intentar enviar a tres sherpas des del campament VI per a rescatar als indis, pero la caiguda de la nit va detindre la seua eixida. L'oferiment japonés a l'expedició índia en el campament VI per a unir-se a un rescat va ser rebujat. També la seua oferta d'oferir una ràdio a l'equip indi per a que pogueren comunicar-se en el líder en el campament base d'alvançada va ser desestimada.[7]
Inicialment, l'aparent indiferència dels escaladors japonesos va ser pasmosa; com el líder de l'expedició índia diria despuix, «els japonesos es varen comprometre en un inici a ajudar en la busca dels indis desapareguts. Pero hores més tart, varen seguir en el seu intent d'alcançar el cim, a pesar del mal clima.»[9] L'equip japonés va alcançar el cim a les 11:45 a. m. (hora de Nepal). Per al moment en que els escaladors japonesos varen descendir, un dels dos indis ya estava mort, i un atre estava en agonia. No varen poder trobar més avall chafades del tercer escalador.
L'expedició japonesa va negar que hagueren trobat als escaladors agonisants de camí dalt.[7]
El capità Kohli, un oficial de la Federació Índia de Montanyisme, qui prèviament havia denunciat als japonesos, es va retractar despuix d'haver afirmat que els japonesos reportaren trobar-se en els indis el 10 de maig.[7]
«La Policia Fronteriça Indo-Tibetana va acceptar les declaracions de l'equip japonés de que ells mai varen abandonar o es varen negar a ajudar als indis.»[7] El director general de la Policia Fronteriça va comentar que «va sorgir un malentés a partir de les dificultats en la comunicació entre els membres de l'equip d'atac indi i el seu campament base.»[7]
El cadàver de Paljor, malnomenat «Green Boots», havia servit com un marcador per a posteriors escaladors a un costat de la cova de pedra calcàrea en a on yacer. En 2014, Green Boots va desaparéixer, possiblement retirat o enterrat.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Singh, Mohinder (2003). Everest: The First Indian Ascent from North, Delhi: Indian Pub., p. xvi. ISBN 978-81-7341-276-9.
- ↑ Krakauer, Jon (1999). «Capítul díhuit», Into Thin Air (en anglés), Anchor Books, p. 251. ISBN 978-0-385-49478-6.
- ↑ Krakauer 1997, pàg. op. cit. p. 239
- ↑ «mountains call by ITBP». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 7 de maig de 2006. Consultat el 2024-01-04.
- ↑ 1997 American Alpine Journal (en en), The Mountaineers Books. ISBN 978-1-933056-44-9.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Krakauer, Jon (2008). Mal d'Altura (en Castellà), Desnivell, p. 86. ISBN 9788498291452.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 «[1]», International Mountaineering and Climbing Federation. Consultat el 19 d'agost de 2007.
- ↑ Krakauer 1997, p. 239
- ↑ «[2]», Reuters. Consultat el 19 d'agost de 2007.
- ↑ Nuwer, Rachel (9 d'octubre de 2015)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Expedición de la Policía Fronteriza Indo-Tibetana al Monte Everest de 1996» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.