Expedicions d'Espanya en el Pacífic Noroest

Erro al crear miniatura:

Expedicions d'Espanya en el Pacífic Noroest

Els drets territorials espanyols sobre Alaska i la costa oest d'Amèrica del Nort dataven de la bula papal de 1493 i del Tractat de Tordesillas, que varen assignar a Espanya tot el territori d'Amèrica despuix del seu descobriment en 1492. En 1513, els drets espanyols es varen reforçar quan l'explorador espanyol Vasc Núñez de Balboa va creuar l'istme de Panamà i va descobrir l'oceà Pacífic, prenent possessió de totes les terres banyades per eixe oceà per a la Corona d'Espanya. No obstant, la conquista espanyola del territori al nort de Mèxic no va començar fins a el XVIII, quan es varen fundar missions i assentaments en la costa nort de Les Californias (Califòrnia).

A partir de el XVIII, alguns comerciants de pells britànics i russos es varen adinsar en territoris espanyols, incorporats a la Corona segons els actes de sobirania de l'época. El rei Carlos III d'Espanya i posteriorment els seus successors, varen enviar una série d'expedicions a les costes de les actuals Canadà i Alaska, entre 1774 i 1793, per a defendre els drets espanyols i contindre la colonisació illegal de britànics i russos. En aquella época de l'història, el primer albirament o descobriment d'un territori, en els seus corresponents actes de sobirania, donaven titularitat a una nació sobre un territori, o llegitimitat per a reclamar-ho com a propi davant atres nacions.

Antecedents

La reivindicació de sobirania espanyola sobre Alaska i tota la costa noroest del Pacífic nortamericà es remonta a una bula papal de 1493 (Inter caetera) i als drets continguts en el Tractat de Tordesillas de 1494. Estos tractats varen donar a Espanya drets exclusius per a colonisar el hemisferi occidental (llevat part de l'actual Brasil), inclosa la costa occidental d'Amèrica del Nort. La primera expedició europea que va alcançar dita costa va ser la de l'espanyol Vasc Núñez de Balboa, que va aplegar a la costa pacífica de Panamà en 1513. Balboa va prendre possessió solemne de les aigües de l'oceà Pacífic i totes les seues terres adjacents per a la Corona espanyola. Este acte de sobirania, comuna en l'Europa d'aquella época, va consolidar el dret territorial espanyol sobre la costa pacífica d'Amèrica.

Dedicant els majors recursos i esforços a la colonisació del restant d'Amèrica, Filipines, i atres archipèlecs del Pacífic, l'Imperi espanyol no va enviar expedicions a l'extrem nort de la costa pacífica d'Amèrica fins a finals de el XVIII. Va ser llavors quan varen escomençar a aplegar notícies de les intencions de l'Imperi Rus d'establir assentaments en dits territoris de titularitat espanyola, aixina com de l'arribada de britànics, desijosos de comerciar en Àsia. Espanya va respondre organisant vàries expedicions militars a eixes latitut nort-occidentals. El seu objectiu era estudiar l'alcanç de l'invasió de russos i britànics, i expulsar-los de confirmar-se la seua presència, aixina com crear assentaments espanyols permanents.

Vore també

• Història d'Alaska
• Colonisació espanyola d'Amèrica
• Convencions de Nutca