Experiment de pols i caça

L'experiment de pols i caça va permetre identificar a el ARN com el provable intermediari entre el ADN i les proteïnes durant l'expressió dels gens.

En bioquímica i biologia molecular, un experiment de pols i caça és un método per a examinar un procés celular que ocorre a través del temps, per mig de l'exposició successiva de les cèlules a un compost radioactivo, com per eixemple els composts radiactius de uracilo que s'utilisen per a detectar ARN. A través d'este procés es va poder determinar que l'ARNm correspon a la molècula intermediària en el fluix de l'informació des del núcleu a on es troba l'ADN d'una cèlules eucarionte a la citoplasma ( en procarionte l'experiment no servix perque la proteïna i la cadena de ARN es crea en la citoplasma junt als ribosoma per falta de la presència d'un núcleu) En este experiment es varen cultivar cèlules en mijos experimentals. Cada certs intervals de temps se'ls va afegir uracilo, marcada radiactivament. El uracilo correspon a un nucleòsit específic de el ARN, de tal manera que les cèlules incorporen estes molècules marcades per a fabricar ARN. Després d'estos "polsos" en uracilo marcat radiactivament, els investigadors varen detectar la localisació de les marques radiactives en la cèlula, per les pistes que detecta la película fotogràfica en a on les partícules deixen chafades fotogràfiques en senyals radiactives. És aixina com es va poder establir que el ARN era primer produït en el núcleu celular dels organismes eucarionte i després es traslladava cap al citoplasma. D'esta manera, el ARN va ser un candidat evident per a mediar la transferència d'informació des de el ADN a les proteïnes.

Antecedents

En 1957, Volkin i Astrachan varen fer una observació que coincidia en l'hipòtesis de el ARN com a intermediari de l'informació genètica. Estos investigadors, usant experiments de pols i caça en uridina radiactiva en bactèries infectades en virus, varen detectar un explosiu aument en la cantitat de ARN radioactiva en les cèlules bacterianes després de l'infecció. Com és sabut, els virus injecten el seu genoma en les cèlules hospederas, les que a la seua volta ho expressen originant nous virus. Ademés, estos científics varen verificar que existia una gran similitut entre eixe ARN i el ADN viral. Esta observació indicava que, en les bactèries, el ADN viral era copiat en forma de ARN.