Anar al contingut

Exploració de l'espai profunt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Antena de radi de 70 metros d'ample en les instalacions de la Deep Space Network en Canberra, Austràlia.
Esta image d'alta resolució del Camp Ultra Profunt del Hubble inclou galàxies d'edat, tamanys, formes i colors variats. Les galàxies més chicotetes i més roges són algunes de les més distants que s'han vist en un telescopi òptic.

La exploració de l'espai profunt és usualment descrita com l'exploració d'objectes i llocs que es troben alluntats de la Terra, dins o fòra del sistema solar. Les àrees involucrades en l'exploració de les regions distants del espai exterior són la astronomia, la aeronàutica i la tecnologia espacial.[1] La exploració espacial física és conduïda per vols espacials tripulats i naus espacials robòtiques.

La Unió Internacional de Telecomunicacions definix l'inici de l'espai profunt a partir dels 2 millons de quilómetros d'altitut s.n.m. (aproximadament 0,01 UA). La Ret de l'Espai Profunt, en canvi, s'ha referit a altituts d'entre 16 000 i 32 000 km s.n.m.

Al dia de hui, la nau que més llunt ha aplegat construïda per humans i llançada des de la Terra és el Voyager 1. El 5 de decembre de 2011,[2] es va anunciar que havia alcançat el llímit del Sistema Solar.[3] El 25 d'agost de 2013, es va anunciar que havia entrat en espai interestelar.[4] Áun no és possible portar a terme una exploració de l'espai profunt més lluntana per les llimitacions de la tecnologia de motors espacials del dia de hui.

Alguns dels millors candidats per a una exploració futura inclouen la antimatèria, poder nuclear i la propulsió de fas de potència.[5] Este últim, sembla ser el millor candidat per a l'exploració profunda, degut a que usa física i tecnologia coneguda que està sent desenrollada per a atres propòsits.[6]

Investigacions actuals

[editar | editar còdic]

En 2012, la Defense Advanced Research Projects Agency (DARPA) va anunciar l'inversió de US$500.000 al exastronauta Mae Jemison per a fundar un proyecte en la meta d'enviar a futurs astronautes fora del sistema solar. Jemison busca aumentar l'interés del públic en proyectes d'exploració espacial profunda.[7] Despuix d'anunciar el respal a Jemison, es va portar a terme un simpòsium de la "Nau dels 100 anys" en Houston, Texas, per a discutir la possibilitat del viage interestelar. Els temes discutits inclouen "les solucions de temps i distància; ciències de la vida en l'exploració espacial; destins i hàbitats; tecnologies espacials que milloren la vida en la Terra i oportunitats comercials derivades d'esforços interestelares".[8]

L'investigació de l'espai profunt s'està desenrollant de manera accelerada. En 2011, despuix del retir del Transbordador STS, la NASA va anunciar les seues intencions d'invertir capital en el desenroll de tres tecnologies vitals per a l'exploració de l'espai profunt. Estes tecnologies inclouen un rellonge atòmic de l'espai profunt, una gran vés-la solar i un sistema de comunicacions per làser més alvançat per a millorar la comunicació, navegació i propulsió en futures missions.[9] En juny de 2013, la NASA va anunciar la selecció huit astronautes americans que començaran a entrenar per a missions futures d'exploració espacial profunda més allà de l'òrbita terrestre. La NASA pretén que estos huit astronautes entrenen per a missions a Mart o a asteroides.[10]

El SAFIR, un propost telescopi espacial criogènic, té una data tentativa de llançament en 2015 en l'esperança d'explorar "la formació de les primeres estreles i galàxies" en l'espai profunt. El telescopi serà 1000 voltes més sensible que dos telescopis actuals, el Telescopi espacial Spitzer i el Herschel. La NASA espera usar a SAFIR per a deprendre més sobre forats negres, la formació i evolució de les galàxies i la formació dels sistemes solars en llocs alluntats.[11]

Vore també

[editar | editar còdic]

Anex:Objectes creats per el home que més s'han alluntat de la Terra Viage interestelar

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Space and its Exploration: How Space is Explored». NASA.gov. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2009. Consultat el 1 de juliol de 2009.
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2012. Consultat el 19 de decembre de 2011.
  3. «The Farthest Spacecraft». NASA.gov. Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2014. Consultat el 1 de juliol de 2009.
  4. «Voyager 1 Now Probing Unexplored Region of Space». Science.
  5. «Future Spaceflight». BBC. Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2009. Consultat el 1 de juliol de 2009.
  6. Journal of the British Interplanetary Society.49
    23–32.
  7. «[1]».
  8. «Interstellar Starship Meeting Warps Into Houston This Week». Space.com. Consultat el 22 de novembre de 2013.
  9. «NASA Picks 3 Pioneering Technologies for Deep Space Travel». Space.com. Consultat el 22 de novembre de 2013.
  10. «NASA Unveils New Astronaut Class for Deep-Space Exploration». Space.com. Consultat el 22 de novembre de 2013.
  11. «SAFIR - Single Aperture Far Infrared Observatory». NASA. Consultat el 22 de novembre de 2013.


Referències

[editar | editar còdic]