Explorer 19

Explorer 19, conegut també com AD-A , va anar un satèlit artificial de la NASA llançat el 19 de decembre de 1963 des de Point Arguello per mig d'una eixida Scout. Reentró en la atmòsfera el 10 de maig de 1981. Va formar part de la série de satèlits AD (Air Density) per a realisar medicions en l'atmòsfera superior.

Objectius

L'objectiu de AD-A va ser realisar estudis sobre densitat de l'atmòsfera superior. Va ser llançat mentres el Explorer 9, en idèntica missió, estava encara actiu, en lo que es varen poder prendre simultàneament medides en dos punts de l'atmòsfera.

Característiques

Explorer 19 consistia en una esfera unflable de 3,66 m de diàmetro formada per vàries capes de película plàstica i d'alumini. En la superfície i uniformement distribuïts podien trobar-se punts de 5,1 cm de diàmetro de pintura blanca per a control tèrmic. En la superfície també duya una baliza de seguiment funcionant a 136,620 MHz i alimentada per quatre cèlules solars i que utilisava els hemisferis eléctricament separats de l'esfera com antena.

El llançament va ser ben, pero el perigeo va resultar ser menor de lo planejat.

Vore també

• Explorer 9
• Explorer 24
• Explorer 25
• Explorer 39

Referències

• Wade, Mark. «ADE» (en anglés). Consultat el 7 de juliol de 2009.
• NASA. «AD-A» (en anglés). Consultat el 7 de juliol de 2009.

Enllaços externs

• Explorer 19 en Gunter's Space Page