Explorer 39

Explorer 39, conegut també com AD-C, va anar un satèlit artificial de la NASA llançat el 8 d'agost de 1968 des de la Base Aérea de Vandenberg per mig d'un eixida Scout. Reentró en la atmòsfera el 22 de juny de 1981. Va formar part de la série de satèlits AD (Air Density) per a realisar medicions en l'atmòsfera superior.

Objectius

L'objectiu de AD-C va ser realisar estudis sobre densitat de l'atmòsfera superior.

Característiques

Explorer 39 era idèntic a Explorer 9, Explorer 19 i Explorer 24. Consistia en una esfera unflable de 3,66 m de diàmetro formada per vàries capes de película plàstica i d'alumini. En la superfície i uniformement distribuïts podien trobar-se punts de 5,1 cm de diàmetro de pintura blanca per a control tèrmic. En la superfície també duya una baliza de seguiment funcionant a 136 MHz i alimentada per quatre cèlules solars i que utilisava els hemisferis eléctricament separats de l'esfera com antena.

La baliza va deixar d'emetre en juny de 1971.

Vore també

• Explorer 9
• Explorer 19
• Explorer 24
• Explorer 25
• Explorer 49

Referències

• Wade, Mark. «ADE» (en anglés). Consultat el 7 de juliol de 2009.
• NASA. «AD-C» (en anglés). Consultat el 7 de juliol de 2009.

Enllaços externs

• Explorer 24 en Gunter's Space Page