Explorer 8
Explorer 8, també denominat S 30, és un satèlit artificial de la NASA llançat el 3 de novembre de 1960 per mig d'una eixida Juno des de Veta Canyar.
La missió de Explorer 8 va ser realisar medicions de la densitat d'electrons, el seu temperatura, la concentració i massa d'ions i la distribució i massa de micrometeoritos en l'ionosfera, a altituts d'entre 400 i 1600 km.
El satèlit tenia una massa de 41 kg i estava alimentat exclusivament per bateries de mercuri. Tenia la forma de dos cons truncats units per la base. La part exterior estava feta d'alumini i tenia un diàmetro de 76 cm. Disponia d'un transmissor a 108 MHz, en una potència d'uns 100 mW. Les bateries varen llimitar la vida del satèlit a 54 dies. No es varen utilisar panels solars per a evitar possibles efectes sobre els experiments produïts per asimetria en la càrrega elèctrica sobre els panels.
L'instrumentació incloïa una sonda d'impedència de radiofrecuencia, un monitor de ions, una sonda de potencial retardado, sonda de temperatura d'electrons, un monitor de corrent d'electrons, un fotomultiplicador, un detector de micrometeoritos per mig de micròfon, un medidor de camp elèctric i un detector de horisó solar.
Les bateries es varen agotar el 27 de decembre de 1960.
Referències
[editar | editar còdic]- Wade, Mark. «S-30» (en anglés). Consultat el 27 d'abril de 2009.
- NASA. «Explorer 8» (en anglés). Consultat el 27 d'abril de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Explorer 8» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.