Extensometría

Archiu:Rosette schematic.png

Roseta.

La extensometria és una tècnica experimental per a la medició d'esforços i deformacions basant-se en el canvi de la resistència elèctrica d'un material en ser somés a tensions. Per la recent introducció del método d'elements finitos, esta tècnica és menys utilisada. Esta tècnica no deuria deixar de ser utilisada ya que medix d'una manera més exacta, per lo que generalment s'usa en la fase final del disseny d'un producte.

És extremadament útil en la mida d'esforços vibracionales i detecció de resonàncies a alta freqüència (la resposta en freqüència d'una banda/rugló extensométrica és d'uns 100kHz) a on els algoritmes de simulació per elements finitos no oferixen resultats fiables (estos solen escomençar a mostrar imprecisions en sistemes complexos que vibren a més de 50 Hz).

En les seues múltiples variants permet determinar estats tensionales unidireccionals o complets(rosetes, apanys a 90°, etc..), medir deformacions a alta temperatura (fins a uns 800 °C en bandes soldables), controlar obra civil (ruglons per a formigó) i fabricar accelerómetros extremadament sensibles capaços de medir camps continus.

El seu us requerix a canvi un amplificador analògic d'elevades prestacions per lo dèbils que són les senyals que es generen (a sovint inferiors a 1mV) i un filtre antialiasing (per a sistemes en registre digital de la senyal).

Esta tècnica es basa en l'us de ruglons extensométricas o rosetes de deformació.

Vore també

• Fotoelasticidad