Fotoelasticidad
La fotoelasticidad és una tècnica experimental per a la medició d'esforços i deformacions. Es basa en l'us de llum per a dibuixar figures sobre peces de materials isotropos, transparents i continus, que estan sent someses a esforços. Les figures que es dibuixen són semblants a les mostrades en realisar un anàlisis d'elements finitos ya que es poden observar contorns i colors.
La medició es conseguix en evaluar el canvi de l'índex de refracció de la peça en sometre's a una càrrega. En el cas d'una peça no transparent, es cobrix la peça en una resina birrefringente.
Història
[editar | editar còdic]La fotoelasticidad va ser desenrollada a principis de el XX. El primer treball va ser de E. Coker i de L. Filon en l'universitat de Londres, i va permetre a la fotoelasticidad convertir-se ràpidament en una tècnica viable per a l'anàlisis qualitatiu dels esforços. Se li va trobar una gran aplicació en l'indústria, en dos dimensions va reglotar al restant de les tècniques en confiabilidad, alcanç i factibilidad. Cap atre método tenia la mateixa precisió visual i cobertura dels patrons d'esforç.
El desenroll de polariscopios digitals usant els LED i els diodos làser va permetre la supervisió contínua de les estructures i la fotoelasticidad dinàmica. Els progressos en el procés d'image permeten que l'informació dels esforços siga extreta automàticament del seu patró.
El advenimiento del processament per computadora en la seua superior potència de càlcul ha revolucionat l'anàlisis d'esforços, fent que s'estenga l'us de métodos numèrics. En particular, la modelació pel anàlisis d'elements finitos (FEM) s'ha convertit en la ferramenta dominant, eclipsant moltes tècniques tradicionals per a l'anàlisis dels esforços. A pesar de l'alvanç de el FEM, la fotoelasticidad -un dels més vells métodos per a l'anàlisis experimental dels esforços-, s'ha restablit en progressos recents i nous usos.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fotoelasticidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.