FSI
FSI són les sigles de Fuel Stratified Injection (FSI)[1] (en castellà, "Injecció Estratificada de Combustible") i és una tecnologia aplicada a motors alimentats per gasolina utilisats en automoció que aumenta la seua potència i el seu parell motor, i els fa un 15% més econòmics, al mateix temps que reduïx les emissions contaminants. Ha segut concebuda per la marca alemana Bosch.
En dits motors, el combustible és injectat directament en les cámara per uns injectors situats en un costat del cilindre, els quals reben la gasolina gràcies a una bomba d'alta pressió accionada per l'arbre de levas i a un sistema common rail (conducte comú). Estos dosifican el combustible en una pressió que pot aplegar fins a 110 bars (1600psi).
En esta situació, l'aire aspirat en l'etapa d'admissió va forçosament cap a les cámara i el cap de cada pistón. En funció de la posició de la vàlvula de palometa d'admissió d'aire, el motor dispon de dos diferents modos de funcionament, que són la clau definitiva per a la versatilitat que proporciona el sistema FSI: l'alimentació per mescla homogénea o estratificada.
Segons la situació de càrrega del motor i la posició de l'accelerador, l'electrònica del motor activa la modalitat més convenient en un moment donat, sense que el conductor ho note ni tinga que intervindre.
En un sistema convencional d'injecció, el colector alimenta constantment la mescla a pressió en 14,7 parts d'aire per una de gasolina. El motor ampra esta mescla homogénea quan el conductor solicita molta potència.
En condicions de màxima càrrega o elevat règim, el combustible és injectat en sincronia en la fase d'admissió, i les cámara són omplides de forma homogénea en la mescla que farà explosió.
Gràcies a la gran precisió de l'injecció, a la finíssima pulverización del combustible i a la refrigeració interna quan es difumina el combustible en la cámara, el motor FSI permet una compressió més elevada que els motors en injecció convencional en el colector, lo que proporciona més efectivitat termodinàmica.
Açò vol dir que, alimentant-ho homogéneament, el motor consumix menys combustible i li permet contar en més potència.
Modos d'operació
[editar | editar còdic]Les principals ventages d'un motor de FSI són l'aument de l'eficiència del combustible i de la potència. Els nivells d'emissió també pot ser controlats en major precisió en el sistema GDI. Els citats són els beneficis obtinguts pel control sobre cantitat de combustible i els temps d'injecció, que varien d'acort a les condicions de càrrega. Ademés, no hi ha pèrdues de la regulació en alguns motors FSI, en comparació als sistemes tradicionals d'injecció de combustible.
La velocitat de gir del motor està controlat pel sistema de gestió del motor (EMS), regulada en funció de l'injecció de combustible i l'encés estàtic, la qual cosa requerix una considerable millora del seu processament i memòria. Este sistema, que està contínuament operatiu, selecciona el modo d'operació idòneu en funció de les condicions de càrrega del motor:
- Combustió en mescla pobra: el EMS selecciona este modo quan les condicions de càrrega del motor requerixen poca o nula acceleració. El combustible és injectat en les últimes fases de l'etapa de compressió, de modo que es troba molt prop de la bugia, mentres que en el restant de la cambra es troba l'aire aspirat. Per açò, a la posició en diagonal de la palometa d'admissió i al disseny del cap del pistón, l'aire ha experimentat un impuls de rotació orbital, denominat en anglés "tumble". Este curiós moviment és lo que permet realisar l'estratificació de la mescla en la cámara. La combustió té lloc en un toroidal (en forma de dònut) en una cavitat de la superfície del pistón. Esta tècnica permet l'us de mescles extremadament precises impossibles d'obtindre per mig de carburadors convencionals, amprant ràtios d'aire-combustible en la mescla de 14'7:1.
- Combustió per a plena potència: el EMS commuta a esta modalitat en condicions d'alta o màxima càrrega. S'injecta una mescla més rica d'aire-combustible en els cilindres per a evitar que el motor perga rendiment i garantisar un funcionament uniforme per part d'este, sense "colps" bruscs.
Relacionat
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La tecnologia FSI de Bosch». Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2008. Consultat el 15 de novembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «FSI» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.