Sistema homogéneu

En química un sistema homogéneu és aquell sistema material que presenta les mateixes propietats intensives en qualsevol part de dit sistema. Una forma de comprovar-ho és per mig de la seua visualisació. Si no es poden distinguir les distintes parts que ho formen, est serà homogéneu. Açò no és aixina en tots els casos, com per eixemple un gel que a simple vista es veu igual en totes les seues parts, pero no estan repartits per igual els components de la substància, per lo tant esta serà una substància heterogénea.

El sistema homogéneu és aquell que té varis components i que a simple vista no es conseguixen distinguir com per eixemple sal totalment dissolta en aigua com si fora un aire.

Classificació

• Dissolució o solucions: quan el sistema té una sola fase visible. Les dissolució estan formades, com a mínim, per un solvent i un solut.

Les solucions són sistemes poden fraccionar-se en components més senzills per mig de la destilació o la cristalisació. Dits components, a la seua volta, són substàncies pures. L'aplicació successiva dels métodos de separació de fases i de fraccionament, permet obtindre un conjunt de substàncies pures,a partir d'un sistema heterogéneu.

• Substàncies pures: és aquell sistema que està format per una sola substància. Una substància pura és un sistema homogéneu a partir del com no és possible obtindre atres substàncies per mig de métodos de fraccionament. Poden ser simples o compostes; les simples estan formades per un únic tipo d'element, eixemple: ozon i el oxigen. Les compostes, per eixemple el H2O, se separen pel método de descomposició.

Les atres tres classes, distinguixen els tipos d'intercanvi que pot realisar el sistema en el mig:

• Oberts: són tots aquells que poden intercanviar energia i matèria en el mig ambient. Per eixemple: Un got en aigua calenta. Es gela per acció d'un intercanvi de temperatura en el mig (intercanvia energia) i llibera vapor al mig (intercanvia massa en el mig).
• Tancats: són tots aquells que intercanvien energia en el mig que els rodeja pero no intercanvia matèria. Per eixemple: Un gerro tancat en alcohol. Si ben l'alcohol pot rebre calor del mig (energia) i este s'evapora, no pot eixir del recipient i per lo tant no intercanvia matèria.
• Aïllats: són aquells que no realisen intercanvi algun, ni de matèria ni d'energia. Per eixemple: Un termo en aigua freda. Si tenim aigua a 1 °C dins d'un termo i a la veta de cinc hores medim la seua temperatura, verificarem que seguix sent la mateixa. No va haver intercanvi d'energia. Per tant tampoc hi ha intercanvi de matèria ya que està aïllat del mig. Es deu destacar que estos sistemes són ideals, puix en la realitat no existix cap dispositiu per a aïllar a un sistema del mig i sempre hi haurà intercanvi o de matèria o d'energia; el més perfecte és el flasco de Dewar.