Got Dewar
Un got Dewar és un recipient dissenyat per a proporcionar aïllament tèrmic, disminuir les pèrdues de calor per conducció, convecció o radiació. S'utilisa per a almagasenar líquits, fredor o calentes. El got Dewar és cridat aixina pel seu inventor, el físic escocés sir James Dewar (1842-1923), qui va utilisar per primera volta recipients de buit en 1874[1][2] i va introduir recipients de vidre espejado per a gasos licuados en 1893.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]La seua estructura principal consta d'una doble paret de vidre, pintada de plateado, i en l'espai intermig es produïx buit, la funció principal del qual és evitar la transferència d'energia per convecció i conducció, mentres que el plateado permet reflectir la radiació, ya que la argent és un molt bon reflector i té baixa emisividad. Últimament s'utilisen també fibres de vidre en l'interior para dit fi.
Per al seu us industrial es fabriquen d'acer inoxidable, que presenta les ventages de ser més llauger, no ser fràgil i soportar canvis bruscs de temperatura. Des del punt de vista termodinàmic, solament varia la conductivitat tèrmica del material, pero com solament es produïx conducció en el coll de la botella i en alguna atra unió que puga existir entre les parets interna i externa del got, el seu efecte és despreciable.
Un atre mecanisme que s'utilisa per a evitar la pèrdua d'energia és la reducció del ràdio del coll.
Usos
[editar | editar còdic]La seua principal utilisació és en l'almagasenament de nitrogen líquit (el punt del qual d'ebullició és de 77 K) i oxigen líquit (el seu punt d'ebullició és a 90 K), durant molt temps sense necessitat de refrigeració.
Per a almagasenar heli, que tieneun punt d'ebullició massa baix (4,2 K), el got Dewar deu tindre una capa cuádruple de vidre i l'espai entre parets s'ompli en nitrogen líquit.
Els gots Dewar s'usen fòra del laboratori com termos, per a mantindre aliments calents o fredor. En els termos, la superfície aïllant sol ser de plàstic o metal pel seu menor cost i major facilitat de fabricació.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Thomas O’Connor Sloane (1900). Liquid Air and Liquefaction of Gasos, New York: Henley, p. 232.
- ↑ Für Demonstrationszwecke aufgeschnittenes Replikat eines Dewar-Vakuumgefäßés im Science Museum, London.
- ↑ Henry E. Armstrong(1928).Journal of the Chemical Society.(1067)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vaso Dewar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.