Fabricació digital
La Fabricació Digital és un procés de disseny i producció que combina el Modelació 3D o el disseny assistit per computadora (CAD) en tècniques de fabricació aditiva i sustractiva. La fabricació aditiva també es coneix com Impressió 3D, mentres que la fabricació sustractiva pot denominar-se mecanisat,[1] i moltes atres tecnologies poden utilisar-se per a produir físicament els objectes dissenyats.[2]
Modelat
[editar | editar còdic]Els objectes fabricats digitalment es creen en diversos programes de software CAD, utilisant tant dibuix vectorial en 2D com modelació 3D. Els tipos de models 3D inclouen aram, sòlit, superfície i malla. Un disseny pot incloure un o més d'estos tipos de models.[3]
Màquines de fabricació
[editar | editar còdic]Tres màquines són especialment populars en este camp:
Fresadora CNC
[editar | editar còdic]CNC significa "control numèric per computadora". Les fresadoras o enrutadoras CNC inclouen software propietari que interpreta dibuixos vectorials 2D o models 3D i els convertix en G-code, que representa funcions CNC específiques en format alfanumèric. Estos G-code dirigixen una màquina-ferramenta, un dispositiu mecànic motorisat que s'utilisa normalment per a fabricar components.[4]
Les màquines CNC es classifiquen segons el número d'eixos que posseïxen, sent comuns les de 3, 4 i 5 eixos, mentres que els robots industrials poden tindre fins a 9 eixos. Són especialment útils per a fresar materials com contrachapat, plàstics, taulers de bromera i metals a gran velocitat. Els llits d'estes màquines solen ser lo suficientment grans com per a permetre fulls de 4' × 8' (123 cm × 246 cm) de material, incloses bromera de varis centímetros de gruixa.
Cortadora làser
[editar | editar còdic]Plantilla:Vore també La cortadora làser és una màquina que utilisa un raig làser per a tallar materials com a cartó prensage, cartó mat, feltre, fusta i acrílic de fins a 1 cm de gruixa. A sovint s'acompanya d'un software controlador que interpreta dibuixos vectorials produïts per distints programes CAD.[5]
Pot modular la velocitat del cabezal, aixina com l'intensitat i resolució del fes, lo que permet tallar, gravar o simular gràfics ráster.[6]
Les peces tallades de materials plans s'ampren comunament en la fabricació de models físics, requerint únicament l'ensamblage de les parts.
Impressores 3D
[editar | editar còdic]Les impressores 3D utilisen diversos métodos i tecnologies per a materialisar objectes digitals. Normalment, les impressores 3D d'escritori produïxen menuts objectes plàstics, utilisant un roll de filament plàstic que es fon i deposita capa per capa fins a solidificarse. Els objectes es construïxen des de la base cap a dalt en una série de capes molt primes, en processos que poden durar vàries hores.
Modelació per deposición fosa
[editar | editar còdic]Conegut també com a fabricació en filament fos, ampra un sistema robòtic de 3 eixos que extruye material termoplàstic, capa per capa, fins a formar l'objecte. Eixemples de màquines que usen este método són la Dimension 768 i la Ultimaker.
Estereolitografía
[editar | editar còdic]La estereolitografía utilisa un proyector de llum d'alta intensitat, generalment en tecnologia DLP, sobre una resina fotosensible que es solidifica capa per capa. Eixemples d'este método inclouen l'impressora Form-One i la Vos-RC Illios.
Sinterizado selectiu per làser
[editar | editar còdic]El sinterizado selectiu per làser ampra un raig làser per a traçar la forma d'un objecte sobre un llit de pols fina que es fusiona per calor. Despuix de cada capa, es deposita una atra de pols i el procés es repetix. Els materials habituals inclouen alumide, acer, vidre, termoplàstics (especialment nailon) i certes ceràmiques. Eixemples: Formiga P 110 i Eos EosINT P730.
Impressores de pols
[editar | editar còdic]Funcionen de manera similar a les màquines SLS, pero en este cas un aglutinant líquit s'aplica per mig d'un cabezal d'injecció de tinta sobre pols com a algeps, argila, sucre, masilla de fusta o farina. Després es curen en aigua, alcohol o vinagre. La seua gran ventaja és que la pols no imprés sosté totes les parts durant la fabricació, permetent geometria complexes. No obstant, solen ser més costoses. Eixemples: ZCorp Zprint 400 i 450.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «What is digital modeling and fabrication? - Definition from WhatIs.com» (en en-us).
- ↑ “State of the Art on Stylized Fabrication” . Computer Graphics Forum 37 (6): 325–342. doi:.
- ↑ «About Modeling 3D Objects | AutoCAD | Autodesk Knowledge Network».
- ↑ Lynch, Mike (2011-10-19). «Five CNC Myths and Misconceptions | Modern Machine Shop».
- ↑ «Smart Desktop Laser Cúter and Engraver | xTool Laser».
- ↑ Industries, Precision Metal. «Automated Laser Cutting | Precision Metal Industries».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fabricación digital» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.