Impressora 3D

Una impressora 3D és una màquina capaç de crear peces, figures i objectes en volum (alt, ample i llarc) partint prèviament d'un disseny realisat per ordenador en un programa CAD. Este tipo de màquines sorgix en l'idea de convertir archius digitals en prototips reals. Comunament, s'ha utilisat en la realisació de peces o components, en sectors com l'arquitectura i el disseny industrial. En l'actualitat, s'està estenent el seu us en la fabricació de tot tipo d'objectes, models per a buidat, peces complicades, aliments i pròtesis mèdiques (ya que l'impressió 3D permet adaptar cada peça fabricada a les característiques exactes de cada pacient).

Existixen múltiples models comercials:

de sinterización làser, a on un suministrador va depositant fines capes de pols de diferents metals (acer, alumini, titani...)
de estéreo-litografia, a on una resina fotosensible és curada en fas de llum ultravioleta, produint la seua solidificació.
de compactación, en una massa de pols que s'compactar per estrats.

Segons el método amprat per a la compactación de la pols, es poden classificar en:

Impressores 3D de tinta: utilisen una tinta aglomerant per a compactar la pols. L'us d'una tinta permet l'impressió en diferents colors.
Impressores 3D làser: És un làser que transferix energia a la pols fent que es policrome. Despuix se sumergix en un líquit que fa que les zones permenorisades es solidifiquen.

Una volta impreses totes les capes solament cal traure la peça. En ajuda d'un aspirador es retira la pols sobrera, que es reutilisarà en futures impressions.

Software

Per a poder realisar el disseny de peces que es desige imprimir en 3D es requerix d'algun software CAD (disseny assistit per computadora), dels quals podem citar:

Molts d'estos programes són molt senzills d'utilisar, ya que els interfaços són molt agradables per a l'usuari, ademés alguns d'estos nos presenten ferramentes especials per a poder saber si el nostre disseny complix en les característiques esperades tant en forma com a rendiment.

Impressores 3D de tinta

En el cas de les impressores de tinta, la pols compositivo utilisat pot ser a pur d'escayola o celulosa (el més comú és el d'escayola). El resultat és prou fràgil, per lo que convé sometre la peça a una infiltració a pur de cianocrilato o epoxis per a donar-li la durea necessària. Les peces fetes en pols de celulosa poden infiltrar-se en un elastòmer per a conseguir flexibilitat en les mateixes. La ventaja és que és un método més ràpit i econòmic, encara que les peces són més fràgils.^{cita requerida}

Vore també

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Impresora 3D» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.