Disseny industrial

Disseny industrial

Archiu:1961 AMCPRfoto Designers.jpg

Dissenyadors industrials en un prototip d'automòvil.

Dissenyador industrial generant dibuix tècnic a mane alçada.

El disseny industrial és una activitat proyectual de disseny de productes seriats o industrials, que podem diferenciar en dos tipos: bens de consum i bens de capital. És una de les múltiples ferramentes que busca millorar les qualitats dels productes industrials, posant émfasis en la forma, funció i us en un enfocament prioritari cap a l'usuari. El disseny industrial busca satisfer les necessitats dels usuaris com a principal objectiu. Encara que este émfasis i enfocament no ho llimita, ya que també és del seu incumbencia el cicle de vida del producte, l'us racional de materials i recursos en la seua manufactura, les relacions socioculturals de l'objecte en el seu entorn social, entre molts atres. És amprat per la mercadotècnia com un instrument que ajuda a posicionar els productes en el mercat, no solament a través de les seues qualitats intrínseques, sino ademés dels mijos que permeten exhibir-ho en el mercat ya siguen estos stand de fira, envasos, envoltura, les tendes o punts de vendes, solament per mencionar alguns.^{cita requerida}

També es pot definir com una activitat creativa i tècnica que consistix en idear un objecte per a que siga produït en série per mijos industrials que busca millorar els productes, comunicar i documentar idees en un llenguage senzill i eficaç.

Com a professió, el disseny industrial l'eixercix el dissenyador industrial, el qual sol ser un professional universitari.^{cita requerida}

El disseny industrial és un camp fonamental en àrees tals com l'indústria automotriz, l'indústria electrònica o el sector del moble, entre moltes atres. En este últim cas, per eixemple, el disseny industrial és essencial a l'hora de poder crear mobiliari ergonòmic, funcional i cómodo que permeta que qualsevol usuari no solament puga fer us del mateix de forma senzilla, sino també que siga confortable.^{cita requerida}

El disseny forma part del desenroll humà, en l'aplicació de nocions d'est, l'home ha pogut evolucionar i satisfer les seues necessitats. El sorgiment de l'indústria va implicar l'aparició d'una nova àrea d'aplicació.^{cita requerida}

És possible diferenciar entre el verp dissenyar (el procés de creació i desenroll) i el substantiu disseny (el resultat del procés de dissenyar). En l'actualitat, el disseny industrial és una carrera universitària en la majoria dels països, en la qual es forma a especialistes en productes electrònics, metalúrgics, elèctrics, plàstics i industrials en general.^{cita requerida}

Les matemàtiques, la física, la tecnologia dels processos productius, la tecnologia dels materials, la geometria descriptiva, l'antropologia del disseny, el dibuix computarizado, la modelación digital, la sociologia i la metodologia, l'innovació tecnològica, la composició o l'expressió gràfica són algunes de les assignatures que formen part del pla d'estudis de dita carrera. Al final d'esta, l'estudiant adquirix els coneiximents necessaris per a construir els artículs industrials que seran adaptables a les necessitats de la seua societat.^{cita requerida}

El 29 de juny de 1957 es va fundar oficialment, en Londres, el Consell Internacional de Societats de Dissenyadors Industrials (ICSID). L'organisació es va registrar oficialment en París, a on es va establir la Secretaria en 17 Quai Voltaire. Després de numeroses estratègies i aliances, el dia 1 de giner de l'any 2017, el ICSID es va convertir oficialment en l'Organisació Mundial del Disseny (WDO).

El disseny industrial és definit per la WDO com una activitat creativa que establix les qualitats polifacètiques d'objectes, de processos, de servicis i dels seus sistemes en cicles vitals sancers. El disseny és el factor central de la humanización innovadora de tecnologies i el factor crucial de l'intercanvi econòmic i cultural.^{cita requerida}

La WDO va establir el 29 de juny com el Dia Mundial del Disseny Industrial.

Campos de treball per al dissenyador industrial

Les especialisació en les que es poden enfocar els dissenyadors industrials són:^{cita requerida}

• Disseny de producte
• Disseny assistit per ordenador
• Ingenieria de disseny
• Interiors i mobiliari
• Vehículs i components
• Dissenye d'estructures metàliques
• Simulació de prototips (mecànics, elèctrics, automatizado, etcétera)
• Matricería i mòles
• Dissenye experiencial
• Màrqueting estratègica i publicitat

Camp de treball:

Història

Gavinets i atres objectes de l'Edat de Pedra. Els primers artefactes desenrollats pel ser humà eren ferramentes que pretenien ser extensions del cos.

La creació d'objectes materials ha segut un universal històric de totes les cultures humanes, l'intenció de les quals és ser extensions del cos i de la ment, sent indisoluble la relació entre l'evidència material d'artefactes i l'evolució humana. No existix grup humà que no elabore algun tipo d'objecte material per rudimentari i primitiu que siga.

En el sorgiment de les societats humanes, la concepció i elaboració dels artefactes va ser caent paulatinament en determinats grups socials, els artesans, els qui varen aplegar a guardar celosament els secrets dels seus oficis, consolidant gremis que els varen donar poder i renom social. Ceràmiques, orfebreria, joyeria, textils, armes entre molts atres objectes, varen ser motiu d'intercanvis comercials motivats en gran part pels atributs únics que solament els artesans de determinada regió del món podien donar-los. Eixemples d'açò són la porcelana chinenca i les espases d'acer toledà.^{cita requerida}

Els artesans varen crear objectes que no solament eren necessaris per a la vida diària, sino també bells, funcionals i de gran calitat, pero a la seua volta d'elevat cost i de difícil accés per a gran part de la població.^{cita requerida}

Cadira dissenyada per Charles Rennie Mackintosh. l'Arts and Crafts va ser un moviment que es va opondre a la més primerenca producció industrial de mobles, perque la considerava de mala calitat i en un desequilibri entre la forma, la funció i la decoració.

La revolució industrial va començar a gestar-se en Anglaterra a mitan de el XVIII i en l'introducció sistemàtica de la màquina en el procés de producció, comença la mecanisació del treball, en tongada del treball manual. Este nou sistema de producció va separar les tasques de concepció de les de construcció. En un principi els creadors varen ser artistes i artesans en inventiva que varen tindre èxit per les favorables circumstàncies econòmiques del moment i a l'us de la màquina de vapor i electricitat.

Durant la primera mitat de el XIX els objectes fabricats pel nou sistema de producció no es caracterisaven precisament per la calitat del disseny, lo que va provocar cuestionamientos i crítiques que varen fer eclosió en motiu de la Gran Exposició Internacional de 1851 en Londres. Allí es varen expondre els alvanços de la tecnologia de l'época i tot lo que la tècnica permetia produir, des de locomotores i telers mecànics fins a objectes de la vida quotidiana. La calitat dels objectes exposts, que imitaven l'aspecte dels fets a mà, en general era mala. La producció industrial sacrificava calitat i terminació per cantitat.

En el context de la crítica a la producció industrial, Henry Cole, un especialiste en arts decoratives va iniciar un moviment per a conciliar art en indústria. Va editar una revista mensual cridada Journal of Design and Manufacturers que va ser la primera publicació sobre disseny aplicat a l'indústria. El cuestionamiento de la producció industrial va ser seguit per atres personalitats com John Ruskin i William Morris, abdós, inspiradores del moviment Arts and Crafts.

El moviment Arts and Crafts, va plantejar una tornada a la producció artesanal i a l'esperit medieval com a alternativa vàlida per a recuperar l'equilibri entre arts i oficis. El moviment va intentar resucitar l'artesania i el disseny en l'Anglaterra victoriana. Es va caracterisar per materialisar l'unitat de la forma, la funció i la decoració, un equilibri que havia segut trencat com a conseqüència del nou sistema de fabricació industrial. Al principi va rebujar l'us de la màquina, i les formes varen tendir a ser rústiques, simples i elegants, en general sense ornamentació. La forma no ocultava la seua funció i en canvi evidenciava la seua construcció, deixant a la vista taches i clavilles formant dissenys en les superfícies dels mobles. La segona generació de dissenyadors del moviment va ser més superadora i va acceptar plenament l'ajuda de la màquina. Si ben el Arts and Crafts va conseguir reviure l'artesania, no va poder fer lo mateix en el disseny aplicat a l'indústria, encara que el moviment va ser un pas significatiu cap a l'abstracció de la forma i el funcionalisme en el disseny industrial.

Clàssic del disseny industrial, desenrollat per Charles Eames.

Es considera que la primera institució que va impartir les bases del disseny industrial va ser la Bauhaus (casa de construcció), una escola alemana d'art, disseny i arquitectura fundada en 1919 baix la direcció de Walter Gropius, la qual va operar fins a 1933, sent referent per a qualsevol atra escola de Disseny.

En Espanya, fins a la Guerra Civil, el disseny havia segut sol objecte d'estudi d'uns pocs. El major alvanç en la matèria es va produir en la década de 1950, gràcies a l'esforç d'un grup d'arquitectes, com Carlos de Miguel, Luis Martínez-Feduchi, Javier Carvajal, Antoni Moragas o José Antonio Coderch, entre uns atres, que varen promoure una série d'iniciatives en les que pretenien conscienciar a la societat de la necessitat d'un “bon disseny”. Entre elles es trobaven la celebració d'exposicions i concursos, aixina com la creació d'institucions per al disseny industrial com SEDI i IDIB.

En l'actualitat el disseny industrial s'ha estés per casi tot lo món, en educació a nivell universitari. La majoria dels països conten en organisacions oficials que promocionen el disseny. El procés de dissenyar un producte inclou ademés dels dissenyadors industrials, ingeniers de producte, plàstics, metalúrgia, elèctrics, electrònics, sistemes, industrials i tots aquells que siguen requerits d'acort en els requisits específics del producte, aixina com de l'empresa que ha de produir l'artícul industrial.

Les actuals societats postmodernas es troben sumergides en una immensa cantitat d'objectes conseqüència de la producció industrial seriada, des de senzills empaques fins a automòvils. Estos objectes són estudiats i analisats per dissenyadors industrials, els qui sintetisen l'informació proporcionada per estudis de mercat, de funcions, anatòmics, culturals, etcétera, per a poder desenrollar i dissenyar productes adequats al mercat i les seues expectatives.